Escandi

Escandi
21Sc
calciescandititani
-

Sc

Y
Aspecte
Blanc platejat

Escandi sòlid


Línies espectrals de l'escandi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Escandi, Sc, 21
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 34, d
Pes atòmic estàndard 44,955912(6)
Configuració electrònica [Ar] 3d1 4s2
2, 8, 9, 2
Configuració electrònica de Escandi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
2,985 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
2,80 g·cm−3
Punt de fusió 1.814 K, 1.541 °C
Punt d'ebullició 3.109 K, 2.836 °C
Entalpia de fusió 14,1 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 332,7 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,52 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.645 1.804 (2.006) (2.266) (2.613) (3.101)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2[1], 1[2]
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,36 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 633,1 kJ·mol−1
2a: 1.235,0 kJ·mol−1
3a: 2.388,6 kJ·mol−1
Radi atòmic 162 pm
Radi covalent 170±7 pm
Radi de Van der Waals 211 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Escandi té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli)
calc. 562 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 15,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (α, poli)
10,2 µm/(m·K)
Mòdul d'elasticitat 74,4 GPa
Mòdul de cisallament 29,1 GPa
Mòdul de compressibilitat 56,6 GPa
Coeficient de Poisson 0,279
Duresa de Brinell 750 MPa
Nombre CAS 7440-20-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'escandi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
44mSc sin 58,61 h IT 0,2709 44Sc
γ 1,0
1,1
1,1
44Sc
ε - 44Ca
45Sc 100% 45Sc és estable amb 24 neutrons
46Sc sin 83,79 d β 0,3569 46Ti
γ 0,889
1,120
-
47Sc sin 3,3492 d β 0,44,
0,60
47Ti
γ 0,159 -
48Sc sin 43,67 h β 0,661 48Ti
γ 0,9
1,3
1,0
-

L'escandi és l'element químic de símbol Sc i nombre atòmic 21. Es tracta d'un element del bloc d, metàl·lic i de color blanc argentat que tradicionalment ha estat inclòs en el grup de les terres rares, juntament amb l'itri i els lantànids.[3] Fou descobert el 1879 mitjançant l'anàlisi espectral de l'euxenita i la gadolinita, un parell de minerals d'Escandinàvia.

Es troba en la major part dels dipòsits de terres rares i compostos de l'urani, però no hi ha gaire mines dedicades a la seva extracció.

És un metall de transició del grup 3 de la taula periòdica, ubicat al 4t període. El químic rus Dmitri Mendeléiev en predigué l'existència i les propietats deu anys abans de ser descobert. El seu nom deriva d'Escandinàvia i fou descobert el 1879 pel químic suec Lars Fredrik Nilson. S'empra a l'electròlit de les piles de combustible d'òxids sòlids (SOFC), en aliatges d'alumini per millorar les propietats d'aquest metall i en la producció de llum làser.

  1. McGuire, Joseph C. «Preparation and Properties of Scandium Dihydride». Journal of Chemical Physics, 33, 1960, pàg. 1584–1585. Bibcode: 1960JChPh..33.1584M. DOI: 10.1063/1.1731452.
  2. Smith, R. E. «Diatomic Hydride and Deuteride Spectra of the Second Row Transition Metals». Proceedings of the Royal Society of London. Series A, Mathematical and Physical Sciences, 332, 1588, 1973, pàg. 113–127. Bibcode: 1973RSPSA.332..113S. DOI: 10.1098/rspa.1973.0015.
  3. Sanz i Tomasa, 2017, p. 81.

Developed by StudentB