Temes sobre |
Taoisme |
---|
Llocs sagrats |
Organitzacions |
L'Escola Lingbao 靈寶派, Lingbao pai, Escola de la Joia Màgica o Escola del Tresor Numinós, és un important corrent taoista que es va constituir entre l'època dels Jin orientals i els Liu-Song. El seu cànon, el Lingbaojing (靈寶經), prové d'un corpus compilat pels alquimistes a partir de material dels Han orientals, particularment els de la família Ge (Ge Xuan, Ge Hong, Ge Chaofu). El llinatge dels patriarques es remunta a Ge Xuan, però es considera a Ge Chaofu com el veritable fundador de l'escola. També és coneguda com a Escola del Mont Gezao (閣皂山) on es troba el temple principal.[1] A partir del segle VI va esdevenir un dels dos grans corrents taoistes, al costat de l'Escola Shangqing. Més endavant, durant la Dinastia Song fou una de les «Tres Muntanyes» (符錄三山), és a dir, les tres escoles més importants del sud de la Xina. Sota els Yuan, les Tres Muntanyes s'unirien i formarien el corrent Zhengyi que estava presidit pels Mestres Celestials.