Esparta

Λακεδαίμων
*Lakedàimon*
	Escut
	Territori de l'antiga Esparta
Informació
Capital	Esparta
Idioma oficial	Grec antic
Religió	Politeisme grec
Període històric; Antiguitat clàssica
Establiment	Segle X aC
Fundació	ca. 900 aC
Dissolució	192 aC
Política
Forma de govern	Diarquia

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; jonico àtic: Σπάρτη, Sparte; grec modern: Σπάρτη, Sparti; llatí: Sparta), dita igualment Lacedemònia (Λακεδαίμων, Lakedàimon), fou una destacada polis grega del Peloponnès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom. Situada a la riba del riu Eurotes i la plana de Lacònia, entre el Taíget i el Parnó, fou una de les polis més poderoses de l'antiga Grècia, juntament amb Atenes i Tebes. Ja esmentada a la Ilíada, al segle vii aC es convertí en la potència dominant de la seva regió. Al segle v aC tingué un paper important en les guerres mèdiques i vencé Atenes en la Guerra del Peloponnès, però el 371 aC perdé l'hegemonia com a resultat de la desfeta contra els tebans en la batalla de Leuctra.

Es distingia de les altres polis gregues per una estructura social en la qual una minoria d'esparciates (o «iguals») eren ciutadans de ple dret, mentre que l'activitat econòmica requeia sobre els periecs, persones lliures però sense ciutadania, i els ilotes, que tenien una condició semblant a la dels serfs de l'edat mitjana a Occident.

L'educació era obligatòria, col·lectiva i gestionada per la ciutat. El seu objectiu era formar soldats disciplinats, eficaços i adherits a la causa espartana, cosa que contribuí a la reputació de l'exèrcit lacedemoni com el més temible del món grec. Esparta era l'única ciutat grega que mancava de muralles, fet que Licurg explicava dient que «[n]o és sense muralles la ciutat que té una cintura de valents i no de maons».