Esperanto

Infotaula de llenguaEsperanto
Esperanto Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLingvo Internacia (Llengua Internacional)[1]
EpònimDoktoro Esperanto Modifica el valor a Wikidata
CreadorLudwik Lejzer Zamenhof Modifica el valor a Wikidata
Data26 juliol 1887 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua planificada, llengua auxiliar, llengua a posteriori, llengua construïda i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsEntre 100 000 i 2 000 000[2]
Parlants nadius1000-2000 (2015 Modifica el valor a Wikidata)
Altres2 000 000 com a segona llengua, segons xifres d'Ethnologue de 1999
RànquingNo és entre les 100 primeres
(Ethnologue, 1996)
Oficial aCap país; moltes ONG (principalment associacions d'esperanto)
Autòcton deEsperantujo
EstatArreu del món (c. 120 països)
Classificació lingüística
Llengua planificada
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia d'Esperanto Modifica el valor a Wikidata
Estudiat peresperantologia i interlingüística Modifica el valor a Wikidata
Històriahistòria de l'esperanto Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1eo Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2epo Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3epo Modifica el valor a Wikidata
SILEPO
Glottologespe1235 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAB-da Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueepo Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listepo Modifica el valor a Wikidata
IETFeo Modifica el valor a Wikidata
Bandera de l'esperanto
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

L'esperanto (pronúncia pronúncia (pàg.)) és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,[n. 1] com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la llengua planificada més parlada del món avui dia.[3]

El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia, va ser publicat per Zamenhof el 1887, amb el pseudònim de Doktoro Esperanto. Aquesta última paraula es va convertir aviat en el nom de l'idioma.

Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100.000 i 2.000.000 de parlants d'esperanto en tot el món,1 dels quals entre 1.000 i 2.000 serien parlants natius d'aquesta llengua, que l'haurien après en l'entorn familiar. Aquestes xifres es basen en un estudi del professor Sidney S. Culbert, de la Universitat de Washington (Seattle), un conegut esperantista. El gran marge es deu sobretot a les diferents maneres de valorar el coneixement d'una llengua apresa, normalment, com a segon idioma.

La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura, és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, directament o per mitjà de les llengües romàniques (sobretot del francès, l'italià i el castellà), i d'una manera menys freqüent de llengües germàniques (alemany i anglès), eslaves (rus i polonès), del grec i en alguns casos de l'hebreu.

  1. «Dua Libro de l' Lingvo Internacia por L. L. Zamenhof». Project Gutenberg. [Consulta: 13 gener 2012].
  2. Ethnologue. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
  3. Byram, Michael. Routledge Encyclopedia of Language Teaching and Learning. Routledge, 2001, pàg. 464. ISBN 0-415-33286-9


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.


Developed by StudentB