Esperanto | |
---|---|
Altres noms | Lingvo Internacia (Llengua Internacional)[1] |
Epònim | Doktoro Esperanto |
Creador | Ludwik Lejzer Zamenhof |
Data | 26 juliol 1887 |
Tipus | llengua planificada, llengua auxiliar, llengua a posteriori, llengua construïda i llengua viva |
Ús | |
Parlants | Entre 100 000 i 2 000 000[2] |
Parlants nadius | 1000-2000 (2015 ) |
Altres | 2 000 000 com a segona llengua, segons xifres d'Ethnologue de 1999 |
Rànquing | No és entre les 100 primeres (Ethnologue, 1996) |
Oficial a | Cap país; moltes ONG (principalment associacions d'esperanto) |
Autòcton de | Esperantujo |
Estat | Arreu del món (c. 120 països) |
Classificació lingüística | |
Llengua planificada | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Acadèmia d'Esperanto |
Estudiat per | esperantologia i interlingüística |
Història | història de l'esperanto |
Codis | |
ISO 639-1 | eo |
ISO 639-2 | epo |
ISO 639-3 | epo |
SIL | EPO |
Glottolog | espe1235 |
Linguasphere | 51-AAB-da |
Ethnologue | epo |
Linguist List | epo |
IETF | eo |
Esperanto |
---|
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
Idioma |
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
Història |
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
Cultura |
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
Organitzacions i serveis |
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
Associacions d'esperanto |
Països Catalans | Món |
Temes relacionats |
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
Wikimedia |
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
L'esperanto ( pronúncia (?·pàg.)) és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,[n. 1] com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la llengua planificada més parlada del món avui dia.[3]
El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia, va ser publicat per Zamenhof el 1887, amb el pseudònim de Doktoro Esperanto. Aquesta última paraula es va convertir aviat en el nom de l'idioma.
Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100.000 i 2.000.000 de parlants d'esperanto en tot el món,1 dels quals entre 1.000 i 2.000 serien parlants natius d'aquesta llengua, que l'haurien après en l'entorn familiar. Aquestes xifres es basen en un estudi del professor Sidney S. Culbert, de la Universitat de Washington (Seattle), un conegut esperantista. El gran marge es deu sobretot a les diferents maneres de valorar el coneixement d'una llengua apresa, normalment, com a segon idioma.
La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura, és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, directament o per mitjà de les llengües romàniques (sobretot del francès, l'italià i el castellà), i d'una manera menys freqüent de llengües germàniques (alemany i anglès), eslaves (rus i polonès), del grec i en alguns casos de l'hebreu.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/>
corresponent.