Espiritualitat

El significat de l'espiritualitat s'ha desenvolupat i ampliat amb el temps, tot i que no hi ha una definició de consens.^[1][2][3] Tradicionalment, l'espiritualitat es referia a un procés religiós de reforma que "pretén recuperar la forma original de l'home",^[4][5] orientat a "la imatge de Déu" ^{[4] [5]} com exemplifiquen el fundadors i els textos sagrats de les diverses religions. El terme es va utilitzar dins del cristianisme primerenc per referir-se a una vida orientada cap a l'Esperit Sant^[6] i es va ampliar durant la Baixa Edat Mitjana per incloure aspectes mentals de la vida.^[7]

En els temps moderns, el terme es va estendre a altres tradicions religioses^[8] i es va ampliar per referir-se a un ventall més ampli d'experiències, incloent-hi diverses tradicions esotèriques i religioses. Els usos moderns tendeixen a referir-se a una experiència subjectiva d'una dimensió sagrada,^[9] i als "valors i significats més profunds pels quals viu la gent",^{[10] [11]} sovint en un context separat de les institucions religioses organitzades.^[6] Això pot implicar la creença en un regne sobrenatural més enllà del món habitualment observable,^[12] creixement personal,^[13] una recerca d'un significat últim o sagrat,^[14] experiència religiosa,^[15] o una trobada amb la pròpia "dimensió interior".^[16]