Espiritualitat

El significat de l'espiritualitat s'ha desenvolupat i ampliat amb el temps, tot i que no hi ha una definició de consens.[1][2][3] Tradicionalment, l'espiritualitat es referia a un procés religiós de reforma que "pretén recuperar la forma original de l'home",[4][5] orientat a "la imatge de Déu" [4] [5] com exemplifiquen el fundadors i els textos sagrats de les diverses religions. El terme es va utilitzar dins del cristianisme primerenc per referir-se a una vida orientada cap a l'Esperit Sant[6] i es va ampliar durant la Baixa Edat Mitjana per incloure aspectes mentals de la vida.[7]

En els temps moderns, el terme es va estendre a altres tradicions religioses[8] i es va ampliar per referir-se a un ventall més ampli d'experiències, incloent-hi diverses tradicions esotèriques i religioses. Els usos moderns tendeixen a referir-se a una experiència subjectiva d'una dimensió sagrada,[9] i als "valors i significats més profunds pels quals viu la gent",[10] [11] sovint en un context separat de les institucions religioses organitzades.[6] Això pot implicar la creença en un regne sobrenatural més enllà del món habitualment observable,[12] creixement personal,[13] una recerca d'un significat últim o sagrat,[14] experiència religiosa,[15] o una trobada amb la pròpia "dimensió interior".[16]

  1. McCarroll, 2005, p. 44.
  2. Koenig, 2012, p. 36.
  3. Cobb, 2012, p. 213.
  4. 4,0 4,1 Waaijman, 2000, p. 460.
  5. 5,0 5,1 Waaijman, 2002, p. .
  6. 6,0 6,1 Wong i Vinsky, 2009.
  7. «The medieval mind». The Psychologist. Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 11 desembre 2019].
  8. Gorsuch i Miller, 1999.
  9. Saucier, 2006, p. 1259.
  10. Sheldrake, 2007, p. 1–2.
  11. Griffin, 1988.
  12. Schuurmans-Stekhoven, 2014.
  13. Houtman i Aupers, 2007.
  14. Snyder i Lopez, 2007, p. 261.
  15. Sharf, 2000.
  16. Waaijman, 2002, p. 315.

Developed by StudentB