Esquirol

Per a altres significats, vegeu «Esquirol (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuEsquirol
Sciurus vulgaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació38 dies Modifica el valor a Wikidata
Font deminiver (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima14,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries6,5 Modifica el valor a Wikidata
Període
Plistocè inferior – recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN20025 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaSciuridae
TribuSciurini
GènereSciurus
EspècieSciurus vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'esquirol,[2] esquirol comú,[3][4] esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda[5] (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua (20-30[6] cm del cos i 14-25[6] de la cua).

Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta.

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els quals es troben els pins). A Catalunya, lloc de moltes pinedes, hi ha esquirols als quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d'esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de la introducció de l'esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.[7]

  1. Entrada «Sciurus vulgaris» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. «esquirol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Cerdeira i Ribot, J. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. Edició il·lustrada. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 195. ISBN 9788484152866. 
  4. Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment». Universitat de Barcelona, 1997
  5. «farda». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  6. 6,0 6,1 REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Múnic, 1983)
  7. "Fight to save Red Squirrel impeded by lack of funds": article by Graham Tibbetts on page 17 of issue 47,381, Daily Telegraph (Friday 5th October 2007)

Developed by StudentB