Estances de Rafael

Infotaula d'obra artísticaEstances de Rafael

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscicle de frescos, component d'edifici i grup Modifica el valor a Wikidata
Part deMuseus Vaticans Modifica el valor a Wikidata
CreadorRaffaello Sanzio Modifica el valor a Wikidata
Creació1508
ComitentJuli II Modifica el valor a Wikidata
Gènerepintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentAlt Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
Estança de la Signatura
Museus Vaticans
Estança d'Heliodor
Museus Vaticans
Estança de l'incendi del Borgo
Museus Vaticans
Sala de Constantí
Museus Vaticans
Modifica el valor a Wikidata

Les Estances de Rafael (o Sales de Rafael; en italià Stanze di Raffaello) són un conjunt de quatre sales de recepció situades al segon pis del Palau del Vaticà, la part pública dels apartaments papals. Són famoses pels seus frescos pintats per Rafael i el seu taller en el període entre 1508 i 1524. Es coneix el nom dels principals deixebles i col·laboradors de Rafael en aquesta i en d'altres obres: Giulio Romano, Giovanni da Udine, Gianfrancesco Penni i Perin del Vaga. Juntament amb els frescs de sostre de Michelangelo en la Capella Sixtina, són les grans seqüències de frescs que marquen l'Alt Renaixement a Roma.

L'agost de 1508 Donato d'Angelo Bramante cridà el seu paisà d'Urbino, Rafael, per a que realitzés treballs de decoració a Roma. El papa Juli II situà les seves estances privades al damunt de les que havien estat les cambres del papa Borgia Alexandre VI. Aquestes estances estaven decorades amb frescs de Pietro Perugino, de Sodoma i altres. Juli II ordenà que els rasquessin i encarregà a Rafael que decorés les quatre estances. Es troben a la tercera planta, sobre el costat meridional del pati del Belvedere.

Físicament, l'ordre de les quatre sales, d'est a oest, tal com un visitant entraria a l'apartament és: Sala de Constantí, Sala d'Heliodor, Sala de la Signatura i Sala del incendi del Borgo. No obstant, no es correspon amb l'ordre cronològic en que es van realitzar les pintures.

Després de la mort del papa Juli II el 1513, amb dues estances ja finalitzades, el papa Lleó X continuà amb el programa. En morir Rafael, el 1520, els seus ajudants Gianfrancesco Penni, Giulio Romano i Raffaellino del Colle van acabar el projecte amb els frescs de la Sala de Constantí. L'esquema de les obres és el següent:

Visió general (I) Visió general (II) Mur est Mur sud Mur oest Mur nord Volta Nom i representacions (d'esquerra a dreta)
Estaça de la Signatura: 1. La disputa del Santíssim Sagrament, 2. Virtuts cardinals i la llei, 3. L'escola d'Atenes, 4. El Parnàs i 5. Volta.
Estança d'Heliodor: 1. L'expulsió d'Heliodoro del temple, 2. La misa de Bolsena, 3. Encontre de Lleó Magne amb Àtila, 4. Alliberament de Sant Pere i 5. Volta.
Estança del incendi del Borgo: 1. Batalla d'Òstia, 2. L'incendi del Borgo, 3. Coronació de Carlemany, 4. Justificació de Lleó III i 5. Volta.
Estança de Constantí: 1. Visió de la Creu, 2. Batalla de Constantí contra Maxenci, 3. El baptisme de Constantí, 4. La donació de Roma i 5. Volta.

Developed by StudentB