Estany (element)

Estany
50Sn
indi ← estany → antimoni Ge ↑ Sn ↓ Pb Taula periòdica
Aspecte
Platejat (esquerra, beta) o gris (dreta, alfa) Línies espectrals de l'estany
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Estany, Sn, 50
Categoria d'elements	Metalls del bloc p
Grup, període, bloc	14, 5, p
Pes atòmic estàndard	118,710
Configuració electrònica	[Kr] 4d10 5s2 5p2 2, 8, 18, 18, 4
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	(blanc) 7,365 g·cm−3
Densitat (prop de la t. a.)	(gris) 5,769 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,99 g·cm−3
Punt de fusió	505,08 K, 231,93 °C
Punt d'ebullició	2.875 K, 2.602 °C
Entalpia de fusió	(blanc) 7,03 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	(blanc) 296,1 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	(blanc) 27,112 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.497 1.657 1.855 2.107 2.438 2.893
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 2, -4 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,96 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 708,6 kJ·mol−1
	2a: 1.411,8 kJ·mol−1
	3a: 2.943,0 kJ·mol−1
Radi atòmic	140 pm
Radi covalent	139±4 pm
Radi de Van der Waals	217 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Tetragonal (blanc)
	Cúbica en diamant (gris)
Ordenació magnètica	(gris) Diamagnètic[1], (blanc) paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(0 °C) 115 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	66,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 22,0 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(t. a.) (laminat) 2.730 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	50 GPa
Mòdul de cisallament	18 GPa
Mòdul de compressibilitat	58 GPa
Coeficient de Poisson	0,36
Duresa de Mohs	1,5
Duresa de Brinell	~350 MPa
Nombre CAS	7440-31-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'estany
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 112Sn 0,97% 112Sn és estable amb 62 neutrons 114Sn 0,66% 114Sn és estable amb 64 neutrons 115Sn 0,34% 115Sn és estable amb 65 neutrons 116Sn 14,54% 116Sn és estable amb 66 neutrons 117Sn 7,68% 117Sn és estable amb 67 neutrons 118Sn 24,22% 118Sn és estable amb 68 neutrons 119Sn 8,59% 119Sn és estable amb 69 neutrons 120Sn 32,58% 120Sn és estable amb 70 neutrons 122Sn 4,63% 122Sn és estable amb 72 neutrons 124Sn 5,79% 124Sn és estable amb 74 neutrons 126Sn traça 2,3×105 a β− 0,380 126Sb

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50. Està situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements i el seu símbol ve del llatí stannum, i presenta característiques químiques similars a les dels seus veïns del grup 14, el germani i el plom, com per exemple els dos possibles estats d'oxidació, +2 i +4. És el 49è element més abundant a la natura i amb 10 isòtops estables és l'element amb el nombre més elevat de tota la taula periòdica. S'obté principalment del mineral cassiterita on és present en forma de diòxid d'estany (SnO₂).

Aquest metall platejat és mal·leable i no s'oxida fàcilment amb l'aire. Per això, s'utilitza per a recobrir altres metalls protegint-los de la corrosió. Un aliatge d'estany i coure, el bronze va ser el primer aliatge utilitzat a gran escala des del 3000 aC. L'estany metàl·lic pur es va produir a partir de l'any 600 aC. El peltre, un aliatge amb un contingut d'estany del 85% al 90% acompanyat de coure, antimoni i plom, va ser utilitzat per fabricar coberts des de l'edat del bronze fins al segle xx. En els temps moderns l'estany s'utilitza en molts aliatges, un dels més destacats ha estat el de plom/estany destinat a la soldadura amb un 60% o més d'estany, però que va ser prohibit a la Unió Europea, a causa de la toxicitat del plom, en entrar en vigor la directiva 2002/95/EC el primer de juliol del 2006.^[2] Una altra gran aplicació és l'estanyat de l'acer dolç per preservar-lo de la corrosió que s'utilitza principalment per a la fabricació de pots per a conserves, les llaunes,^[3] també es pot utilitzar el coure estanyat per a fer aquest tipus de pot, però no és el més habitual.