Back قائمة الدول الأعضاء في الأمم المتحدة Arabic BMT üzvü olan ölkələr Azerbaijani Дзяржавы — члены ААН Byelorussian Държави членки на ООН Bulgarian यूनाइटेड नेशंस के सदस्य देस Bihari Ol memba kaontri blong Yunaeted Nesen Bislama জাতিসংঘের সদস্যরাষ্ট্রসমূহ Bengali/Bangla Države članice Ujedinjenih nacija BS دەوڵەتانی ئەندامی نەتەوە یەکگرتووەکان CKB Seznam členských států OSN Czech

Estats membres de les Nacions Unides

Mapa dels Estats membres de les Nacions Unides, amb els seus territoris (inclosos els territoris dependents reconeguts per l'ONU en blau.[1] Els següents territoris han estat exclosos, atès que l'ONU no els considera part de cap estat membre: Ciutat del Vaticà (la Santa Seu té l'estatus d'estat observador no-membre), els Territoris Palestins (Palestina està representada per l'OAP, amb la categoria d'observador, el Sàhara Occidental (estatus en disputa entre el Marroc i el Front Polisario), i l'Antàrtida (regulada pel Tractat Antàrtic). Els territoris o estats no reconeguts no estan exclosos a causa de la posició de les Nacions Unides que formen part d'algun altre estat membre de l'ONU, inclosos, per exemple, els territoris governats per la República de la Xina (Taiwan i altres illes més petites), atès que els membres de l'ONU van votar per considerar que la República Popular de la Xina és l'únic representant legal de la Xina davant les Nacions Unides i que les Nacions Unides no posen en dubte la seva afirmació que Taiwan forma part de la Xina.
Banderes dels estats membres de l'ONU, al davant de la Palau de les Nacions (Ginebra, Suïssa).

Actualment hi ha 193 estats membres de les Nacions Unides, i cadascun d'ells és un membre de l'Assemblea General de les Nacions Unides.[2]

El criteri per admetre nous estats membres, segons la Carta de les Nacions Unides capítol II, article 4:[3] és el següent:

« 1. La pertinença a les Nacions Unides està oberta a tots els altres Estats amants de la pau que acceptin les obligacions consignades en la Carta i que, segons el parer de l'Organització, estiguin capacitats i disposats per dur a terme aquestes obligacions.

2. L'admissió d'aquests Estats com a Membres de les Nacions Unides s'efectuarà per decisió de l'Assemblea General a recomanació del Consell de Seguretat.

»

Una recomanació d'admissió del Consell de Seguretat exigeix els vots afirmatius d'almenys nou dels quinze membres del consell, i que cap dels cinc membres permanents no hi voti en contra. La recomanació del Consell de Seguretat, llavors ha de ser posteriorment aprovada en l'Assemblea General per una majoria de dos terços.[4]

En principi, només els estats sobirans poden esdevenir membres de l'ONU, i actualment tots els seus membres són estats sobirans (tot i que un petit nombre de membres no eren sobirans quan van entrar a l'ONU). La Ciutat del Vaticà és actualment l'únic estat sobirà reconegut internacionalment que no forma part de les Nacions Unides (si bé la Santa Seu té la categoria d'observador). Com que un Estat només pot ser admès a l'ONU per l'aprovació del Consell de Seguretat i l'Assemblea General, un cert nombre d'estats que poden ser considerats com a estats sobirans d'acord amb els criteris de la Convenció de Montevideo no són membres, perquè l'ONU no considera que tinguin sobirania, a causa principalment de la falta de reconeixement internacional o l'oposició d'alguns membres.

A més dels estats membres, l'ONU també convida estats no membres, organitzacions intergovernamentals i entitats l'estatalitat o sobirania de les quals no està definida amb precisió, per tal que siguin observadors a l'Assemblea General, la qual cosa els concedeix la possibilitat d'assistir, amb veu però sense vot, a les sessions de l'Assemblea General.

  1. ↑ «The World». Nacions Unides.
  2. ↑ «What are Member States?». Nacions Unides.
  3. ↑ «Charter of the United Nations, Chapter II: Membership». Nacions Unides.
  4. ↑ «About UN Membership». Nacions Unides.

Developed by StudentB