Tipus | estatut d'autonomia | ||
---|---|---|---|
Data de publicació | 30 març 2006 | ||
← 1979
→ | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Catalunya | ||
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. A l'Estatut reformat de 2006 se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de fer progressar una iniciativa de Pasqual Maragall. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de la Moncloa, ja que va ser allà on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya. També alguns varen anomenar a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el pacte Mas-Zapatero per ser ells dos els principals polítics que donaven suport al projecte. El Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005.
Fou aprovat pel Congrés dels Diputats el 30 de març 2006 i pel Senat d'Espanya el 10 de maig de 2006 després d'una substancial modificació que intentava harmonitzar-lo amb la constitució de l'estat, i fou aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya el 18 de juny de 2006. L'abstenció en el referèndum va ser de més del 50%,[1] de manera que només el 36% dels catalans amb dret a vot va donar el seu vistiplau. Hi havia un cert desinterès popular en la iniciativa, però gairebé tota la classe política se'n mostrava partidària. Promulgat i publicat oficialment, per l'aprovació de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol. És vigent des del 9 d'agost de 2006. Però va ser modificat per la sentència de 28 de juny de 2010, del Tribunal Constitucional.