En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.[1] Tots aquest objectes són petits en relació a la seva massa. El terme estrella compacta s'usa habitualment quan no es coneix la natura exacta de l'estrella, però hi ha proves que es tracta d'una estrella de petit radi i molt massiva, la qual cosa implica un dels objectes abans mencionats.
Una estrella compacta, a diferència d'una estrella típica, no contraresta a la gravetat mitjançant la pressió generada per reaccions de fusió nuclear en el seu interior. Tals objectes són, de fet, el resultat de l'esgotament del combustible nuclear de les estrelles. Per això també són sovint denominades com romanents estel·lars. Sense cap font d'energia que lluiti contra el col·lapse aquestes estrelles mortes estan comprimides al màxim del que permet la seva massa. Es mantenen estables subjectes per forces nuclears d'origen quàntic. A tan elevades densitats, la matèria es troba en un estat que es denomina degenerat. En casos extrems l'objecte és incapaç de sostenir-se a si mateix formant així una singularitat gravitatòria. Depenent de la massa inicial de l'estrella i de quanta massa hagi perdut al llarg de la seva vida la fi de les reaccions nuclears porta amb si l'aparició d'un tipus o altre d'objecte compacte.