Un estel de tipus O és un estel calent blanc-blavós de tipus espectral O en el sistema de classificació de Yerkes emprat pels astrònoms. Tenen temperatures que excedeixen dels 30.000º Kelvin (K) i apareixen a l'esquerra en el diagrama de Hertzsprung-Russell. Els estels d'aquest tipus s'identifiquen per línies d'absorció dominants d'heli II, fortes línies d'altres elements ionitzats, hidrogen i línies neutrals d'heli més febles que les de tipus espectral B.
Els estels d'aquest tipus són particularment rars; només un 0.00003 % de la seqüència principal són estels de tipus O. No obstant això, a causa que solen ser molt brillants, poden ser vists com més allunyats que els estels més febles i dos dels 90 estels més brillants vistes des de la Terra són de tipus O.
A causa de l'alta temperatura i la lluminositat, els estels de tipus O acaben les seves vides amb bastant rapidesa en violentes explosions de supernova, resultant en forats negres o estels de neutrons. La majoria d'aquests estels són massius, podent ser de la seqüència principal, gegantes o supergegantes, encara que els estels centrals de les nebuloses planetàries, vells estels de baixa massa prop del final de les seves vides, també solen tenir espectres O.
Els estels de tipus O es troben típicament en regions de formació d'estels actius, com els braços espirals d'una galàxia espiral o un parell de galàxies que sofreixen col·lisió i fusió (com les Galàxies Antenes). Aquests estels il·luminen qualsevol material circumdant i són en gran part responsables de la coloració diferent dels braços d'una galàxia. A més, els estels de tipus O també són freqüents en sistemes d'estels múltiples, on la seva evolució és més difícil de predir a causa de la transferència de massa i la possibilitat que els estels dels components passin a supernova en diferents moments.