Estuari

Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació. La desembocadura en estuari està formada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbes que suporten aigües bastant salines. En alguns casos, els pastors d'ovelles de les costes franceses de l'oceà Atlàntic aprofiten la baixamar per a portar el ramat a pastar en aquestes zones, donant origen a una concentració bastant gran de sal a la seva carn, que és molt apreciada (mouton de pré salé).^[1]

S'originen perquè l'entrada d'aigües marines durant la plenamar estanca les aigües dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aigües comencen a tornar i entren a gran velocitat al mar o a l'oceà, contribuint a netejar i aprofundir el seu llit, deixant sovint grans zones de maresmes. Les marees de major amplitud del món (uns 16 metres) tenen lloc als estuaris del nord-oest de França i, sobretot, a la costa oriental del Canadà (Baia de Fundy) a més d'algunes altres zones. El riu Rance (França) té un sistema de producció hidroelèctrica que usa la força de les marees a l'estuari de la seva desembocadura, tant a la plenamar com quan es produeix la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris se solen caracteritzar per una alta productivitat biològica i per la seva gran biodiversitat.

Són bastant infreqüents a la zona equatorial donada l'escassa amplitud de les marees i la gran quantitat de sediments que arrosseguen els rius. Aquesta és la raó per la qual la desembocadura del Níger, de l'Amazones, de l'Orinoco i de molts altres rius pròxims a l'equador terrestre són deltes i no estuaris, tot i trobar-se en oceans oberts.