Euclides

Per a altres significats, vegeu «Euclides (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaEuclides

Euclides, en un panell de la sèrie "Homes famosos" de Joos van Wassenhove (c. 1474), actualment a la Galleria Nazionale delle Marche (Urbino) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Εὐκλείδης Modifica el valor a Wikidata
h. 340 aC ↔ 315 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAlexandria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: A començament segle III aC Modifica el valor a Wikidata)
AlumnesDiocleides of Athens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Goodreads author: 125792 Goodreads character: 64764 Project Gutenberg: 9719

Euclides (en grec antic: Εὐκλείδης, Eukleidēs, llatí: Eucleides)[a] fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC[2] i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».[3] Va ser actiu a Alexandria (antic Egipte) en temps de Ptolemeu I Soter (323283 aC),[4] i fou el fundador de l'escola de matemàtiques de la ciutat.[5]

La seva obra més famosa són els Elements, considerat sovint el llibre de text de més renom de la història de les matemàtiques,[6][7] en el qual es dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes.[8] Aquesta obra, un dels més antics tractats coneguts que presenten de manera sistemàtica, amb demostracions, un ampli conjunt de teoremes sobre la geometria i l'aritmètica teòrica, ha conegut centenars d'edicions en totes les llengües, i els seus temes resten en la base de l'ensenyament de les matemàtiques al nivell secundari en nombrosos països. Del nom d'Euclides, deriven en particular l'algorisme d'Euclides, la geometria euclidiana (i geometria no euclidiana), i la divisió euclidiana. També va escriure sobre perspectiva, seccions còniques, geometria esfèrica i teoria de nombres.

  1. Harper, Douglas. «Euclidean (adj.)». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 18 març 2015].
  2. Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). Mathematical Association of America, 2009, p. 31. ISBN 9780883855706. 
  3. Skinner, Stephen. Sacred Geometry: Deciphering the Code (en anglès). Sterling Publishing Company, 2009, p. 41. ISBN 1402765827 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  4. Trumble, Kelly. The Library of Alexandria (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2003, p. 29. ISBN 978-0-547-53289-9. 
  5. Kingsley, Charles. Alexandria and her Schools: Four lectures (en anglès). Cambridge: MacMillan, 1854, p. 20. 
  6. Ball, W.W. Rouse. A Short Account of the History of Mathematics. 4a ed.. Nova York: Dover Publications, 1960, p. 50–62. ISBN 0-486-20630-0. 
  7. Boyer, Carl Benjamin. A History of Mathematics. 2a edició. John Wiley & Sons, 1991, p. 100–19. ISBN 0471543977. 
  8. Brown, Stuart; Fox, N. J.. Historical Dictionary of Leibniz's Philosophy (en anglès). Scarecrow Press, 18 maig 2006, p. 89. ISBN 978-0-8108-6499-3. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.


Developed by StudentB