Eufrates

Per a altres significats, vegeu «Eufrates (filòsof)».
Plantilla:Infotaula indretEufrates
(tr) Fırat
(ar) الفرات‎‎ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Una parella remuntant l'Eufrates a Bàssora, Iraq
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaTurquia, Síria i Iraq Modifica el valor a Wikidata
Cota inicialLlac Van 1.719
LocalitzacióTurquia
Final
Entitat territorial administrativaGovernació de Basra (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGolf Pèrsic
DesembocaduraXatt al-Arab Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 43′ 42″ N, 40° 15′ 25″ E / 39.7283°N,40.2569°E / 39.7283; 40.2569
31° 00′ 15″ N, 47° 26′ 31″ E / 31.0043°N,47.442°E / 31.0043; 47.442
Afluents
20
Conca hidrogràficaconca del golf Pèrsic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió2.800 (longitud) km
TravessaTurquia,
Síria i Iraq
Superfície de conca hidrogràfica673.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal818 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Eufrates (àrab: الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd: Fırat; persa: فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; siríac: ܦܪܘܬ, Frot, Frot o ܦܪܬ, Prât; grec antic: Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Juntament amb el Tigris, defineixen la regió coneguda com a Mesopotàmia.[1]

Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murad Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap al sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus, passant per Síria i Iraq, i desaigua al golf Pèrsic, després de 2.780 km. Com a afluents més importants, hi ha els rius Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia); Balikh i Khabur (Síria).

A Mesopotàmia, regió que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir els primers assentaments neolítics del món, en la zona que més endavant va ser la terra de la civilització sumèria. No hi ha dubte que la presència d'aquests dos rius va ser importantíssima per a l'establiment de les primeres ciutats amb legislació.

El seu cabal no és abundant en relació a la grandària de la seva conca, ja que discorre per zones àrides i desèrtiques on es dona un important aprofitament hídric, amb multitud de preses en el seu curs, sobretot a Turquia, i la irrigació a Mesopotàmia, que té més de 5.000 anys d'història. Aquesta escassetat d'aigua a l'Orient Mitjà deixa l'Iraq amb el temor permanent que Síria i Turquia utilitzen la major part de l'aigua abans que els arribi a ells. El cabal mitjà n'és de 830 m³/s quan entra a Síria, però oscil·la entre els 300 m³/s del període d'estiatge i els 5.200 m³/s en els seus màxims fluvials, que causen inundacions.


Developed by StudentB