Dades | |
---|---|
Tipus | ideologia |
L'eurocentrisme és un terme que engloba l'actitud de jutjar o estudiar qualsevol fenomen des de l'òptica d’Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d'altres pobles.[1] El biaix cultural eurocèntric es remunta a les elits del Renaixement. Es va convertir en un conjunt de teories socials universalistes i evolucionistes que defensaven un paper de lideratge d'Europa per conquerir el món. És una variant de l'etnocentrisme i com a terme va sorgir als processos de descolonització del segle xx, si bé es refereix a un biaix molt més antic. Les primeres referències escrites provenen de Karl Haushofer.
L'eurocentrisme (com altres formes d'etnocentrisme com ara el biaix anglosaxó o anglocentrisme) ha estat considerat un perjudici cognitiu i cultural, que suposa l'existència d'experiències històriques lineals mogudes per esquemes culturals fixos, corresponents als proveïts per la història europea, considerant a les trajectòries no europees com formacions incompletes o deformades.