Back Euromaidan Afrikaans الميدان الأوروبي Arabic Avromeydan Azerbaijani Еўрамайдан Byelorussian Эўрамайдан BE-X-OLD Евромайдан Bulgarian Euromaidan Breton Euromajdan Czech Euromajdan Danish Euromaidan German

Euromaidan

Plantilla:Infotaula esdevenimentEuromaidan
Fotomuntatge
Imatge
Map
 50° 27′ N, 30° 31′ E / 50.45°N,30.52°E / 50.45; 30.52
Tipusdesordre civil
manifestació
protesta
cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
EpònimAcord d'Associació Unió Europea-Ucraïna i Maidan Nezalèjnosti Modifica el valor a Wikidata
Part decrisi ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps21 novembre 2013 - 23 febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata
DataNit del 21 de novembre de 2013 (2013-11-21)[1] — 22 de febrer de 2014 (3 mesos)
LocalitzacióUcraïna, principalment Kíiv, i en especial la Maidan Nezaléjnosti
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuSignatura de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea i l'Acord de Lliure Comerç Profund i Complet[1]
CausaSuspensió de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea per part del govern[1]
AccióManifestació
ResultatDestitució de Víktor Ianukóvitx
EfectesMaidan casualties (en) Tradueix
destitució de Víktor Ianukòvitx Modifica el valor a Wikidata
Morts104 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de detinguts
234 Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Format per
Lloc webEuroMaydan
Crisi entre Ucraïna i Rússia
Ucraïna
Ucraïna
Cronologia del conflicte
Ofensiva de l'est d'Ucraïna

Ofensiva de Kherson

Ofensiva de Kíiv

Contraofensives ucraïneses

Altres
  • Vegeu aquesta plantilla

Les Euromaidan[16] (ucraïnès: Євромайдан, transcrit Ievromaidan, literalment «Plaça d'Europa»), també conegudes com a Є́врореволю́ція (Ievrorevoliútsia, «Eurorevolució»)[17]Револю́ція 2013 ро́ку (Revoliútsia 2013 roki, «Revolució del 2013»)[18][19] o també Революція гідності (Revoliútsia hidnosti, «Revolució de la dignitat»)[20][21][22][23][24][25][26][27][28][29] són una onada de protestes, disturbis civils i revolució a Ucraïna, que van començar la nit del 21 de novembre de 2013,[1] amb un seguit de protestes públiques que exigien una major integració europea.[30] El 29 de novembre, el president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx rebutjà l'acostament amb la Unió Europea, acusant-la d'«humiliar» el seu país en oferir només 800 milions d'euros per impulsar les reformes necessàries per firmar l'acord amb la Unió.[31] Diversos analistes veuen com a rerefons les pressions de Rússia, subministradora de gas a Ucraïna.[31]

L'abast de les protestes va evolucionar des d'aleshores, amb moltes peticions de dimissió del llavors president Ianukóvitx i el seu Govern.[32] Molts manifestants es van unir a la causa de resultes de la violenta repressió dels manifestants el 30 de novembre i per «una voluntat de canviar la vida a Ucraïna».[9] Vers el 25 de gener del 2014, les protestes s'havien vist alimentades per la percepció d'una estesa corrupció, abús de poder i violació dels drets humans.[33] Els disturbis derivats de les protestes Euromaidan van fer témer una guerra civil.[34]

Les manifestacions van començar la nit del 21 de novembre de 2013, quan van esclatar protestes espontànies a la capital, Kíiv, després que el govern d'Ucraïna suspengués els preparatius de la signatura de l'acord d'Associació i un Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea, en favor de relacions econòmiques més properes amb Rússia.[35][36][37][38][39] Al cap de pocs dies d'haver començat les manifestacions, un creixent nombre d'estudiants universitaris s'uniren a les prostestes.[40] L'Euromaidan ha estat caracteritzat en diverses ocasions com un esdeveniment de gran simbolisme polític per a la Unió Europea en si, sobretot perquè és «la manifestació més gran proeuropea mai realitzada en tota la història».[41]

Les protestes es dugueren a terme tot i la forta presència policial,[42][43] habitualment amb temperatures sota zero, i neu. L'escalada de la violència per part de les forces governamentals a primera hora del matí del 30 de novembre va causar que el nivell de protestes augmentés, amb 400.000–800.000 persones manifestant-se a Kíiv els caps de setmana de l'1[44] i el 8 de desembre.[45] En les setmanes posteriors, l'assistència a les protestes va fluctuar entre 50.000 i 200.000 durant les diverses concentracions organitzades.[46][47] L'1 de desembre es van produir violents aldarulls i també del 19 al 25 de gener, en resposta a la brutalitat policial i la repressió governamental.[48]

Des del 23 de gener, diversos edificis del governador i consells regionals de les óblasti (províncies) d'Ucraïna occidental van ser ocupats en una revolta per part d'activistes Euromaidan.[49] A les ciutats russòfones de Zaporíjia, Sumi, i Dnipropetrovsk, els manifestants també van intentar prendre els seus edificis del govern local, però es van trobar amb una considerable brutalitat policial.[49]

D'acord amb les enquestes de desembre 2013 (de tres enquestadors diferents) entre el 45% i el 50% dels ucraïnesos donaven suport a l'Euromaidan, mentre que entre el 42% i el 50% s'hi oposaven.[50][51][52] El suport més gran a la protesta es podia trobar a Kíiv (d'aproximadament el 75%) i a Ucraïna occidental (més del 80%).[50][53] Entre els manifestants Euromaidan, el 55% eren de la zona occidental del país, amb el 24% del centre d'Ucraïna i el 21% de l'est.[54]

En una enquesta duta a terme entre el 7 i 8 de desembre, un 73% dels manifestants s'havia compromès a seguir protestant a Kíiv durant tant de temps com fos necessari fins que les seves demandes fossin ateses.[9] Aquest nombre havia augmentat fins al 82% el 3 de febrer de 2014.[54] Les enquestes també mostraven que la nació es dividia per edats: mentre que la majoria dels joves estan a favor de la UE, les generacions de més edat (50 i més) més sovint preferien la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia.[55] Més del 41% dels manifestants estaven disposats a participar en la presa d'edificis administratius a partir de febrer, en comparació amb el 13 i 19 per cent durant les enquestes del 10 i 20 de desembre de 2013. Alhora, més del 50 per cent estan disposats a participar en la creació d'unitats militars independents, en comparació amb el 15 i 21 per cent en els últims estudis, respectivament.[54] Segons una enquesta de gener, el 45% dels ucraïnesos donava suport a les protestes i el 48% dels ucraïnesos desaprovaven l'Euromaidan.[56]

Segons va escriure la periodista Lecia Bushak en l'edició de 18 de febrer del 2014 de la revista Newsweek,

"EuroMaidan s'ha convertit en alguna cosa molt més gran que només una resposta irada a la fallida política envers la UE. Es tracta ara d'expulsar Ianukóvitx i el seu govern corrupte; guiar Ucraïna lluny dels seus 200 anys de llarga, profundament entrellaçada i dolorosa relació amb Rússia, i defensar els drets humans bàsics com el de protestar, parlar i pensar lliurement i actuar pacíficament i sense l'amenaça del càstig."[57]

Un punt d'inflexió es va produir a finals de febrer, quan un nombre suficient de membres del partit del president van fugir o van desertar quan van perdre la majoria al parlament ucraïnès. Això li va donar a l'oposició una majoria, i, finalment, una prou gran per a un quòrum. Aquest parlament permeté aprovar una sèrie de lleis que treien la policia de Kíiv, cancel·laven les operacions contra la protesta, restauraven la Constitució de 2004, alliberaven els presos polítics, i sotmetien a judici polític el president Ianukóvitx, el qual, a més, fou destituït el 22 de febrer i la Rada Suprema immediatament va acordar abolir la Llei de política lingüística de 2012, que establia que on un determinat idioma fos parlat per almenys 10% dels habitants, aquest idioma podia adquirir el rang de llengua cooficial.[58] Ianukóvitch després, va fugir a la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv i es negà a reconèixer les decisions del Parlament. Posteriorment, va reaparèixer a la ciutat russa de Rostov, pròxima a la frontera amb Ucraïna, i es va reafirmar en les seves declaracions anteriors, a més d'assenyalar que no es presentaria a les següents eleccions presidencials.

El Parlament va nomenar Oleksandr Turtxínov com a nou president d'Ucraïna de manera interina, i va convocar eleccions anticipades per al maig del 2014.[59][60][61][62] Posteriorment, el Parlament va nomenar també el líder opositor Arseni Iatseniuk com a nou Primer Ministre fins a la celebració de les eleccions.[63]

Protesta pro-russa davant el govern regional de Donetsk. 1 de març de 2014.

L'1 de març es van produir centenars de manifestacions a Khàrkiv, Donetsk, Odessa, Mikolaiv, Simferòpol i altres ciutats contra el nou govern.[64][65][66] El 3 de març Turtxínov es va negar a signar la resolució sobre l'abolició de la política lingüística fins que la Rada no elaborés una nova.[58]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 EuroMaidan rallies in Ukraine - Nov. 21-23 coverage, Kyiv Post (25 novembre 2013) (anglès)
  2. ↑ «Ukrainian opposition calls for President Yanukovych's impeachment» (en anglès). Kyiv Post, 21-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
  3. ↑ Brian Bonner «Two petition drives take aim at Yanukovych» (en anglès). Kyiv Post, 21-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
  4. ↑ Herszenhorn, David M. «Thousands of Protesters in Ukraine Demand Leader's Resignation». The New York Times, 01-12-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
  5. ↑ «EuroMaidan passes an anti-Customs Union resolution». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 15-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
  6. ↑ «Ukraine protest: EU deplores 'Russian pressure'» (en anglès). BBC News, 25-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
  7. ↑ Snyder, Timothy «Don't Let Putin Grab Ukraine». New York Times, 03-02-2014 [Consulta: 5 febrer 2014]. «"The current crisis in Ukraine began because of Russian foreign policy."»
  8. ↑ «One minister’s dark warning and the ray of hope» (en anglès). Kyiv Post [Consulta: 27 novembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 {{ref-notícia |títol=Ukrainian opposition uses polls to bolster cause|editorial=Euronews|data=13 desembre 2013 |consulta=20 de febrer 2014 |url=https://web.archive.org/web/20140128023135/http://www.euronews.com/2013/12/13/ukrainian-opposition-uses-polls-to-bolster-cause/} Arxivat 28 de gener 2014 a Wayback Machine.
  10. ↑ Spolsky, Danylo «One minister's dark warning and the ray of hope». Kyiv Post [Consulta: 27 novembre 2013].
  11. ↑ «Reasons behind EuroMaidan Protests in Ukraine | LeftEast». Criticatac.ro, 28-11-2013. [Consulta: 3 març 2014].
  12. ↑ «AFP: Protests in Ukraine deepen economic crisis». Google.com, 07-12-2013. [Consulta: 3 març 2014].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Krasnolutska, Daryna. «Ukraine Rating Cut by Moody’s as IMF Agrees to Delay Trip». Bloomberg, 05-12-2012. [Consulta: 3 març 2014].
  14. ↑ Cabinet resumed preparations for the association with the EU. Ukrinform. 2 de març 2014
  15. ↑ «Europa firma l'acord d'associació amb Ucraïna que va desencadenar la revolta i estudia com reduir la dependència del gas rus». 324.cat, 21-03-2014. [Consulta: 21 març 2014].
  16. ↑ «Bershidsky on Europe: Swiss Reject Pay Cap» (en anglès). Bloomberg [Consulta: 25 novembre 2013].
  17. ↑ «Радіо «Свобода»: Євромайдан переростає у Єврореволюцію? (Radio "Svoboda": Euromaidan convertit en Eurorevolució ?)» (en ucraïnès). Ràdio "Svoboda", 24-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
  18. ↑ «(Ярослав Грицак: Євромайдан — це революція молоді з вищою освітою, яка не має майбутнього) Iaroslav Gritsak: Euromaidan - una revolució dels joves amb educació superior, que no tenen futur.» (en ucraïnès). vikna.if.ua, 26-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
  19. ↑ ««Революцію не треба вимагати. Її треба робити» ("La revolució no s'ha d'exigir. S'ha de fer")» (en ucraïnès). wz.lviv.ua, 24-11-2013. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 6 març 2014].
  20. ↑ «Євген Мельник: "Революція Гідності – це революція кожного українця, якому набридло стояти на колінах" (Ievhén Melnik: "Revolució de la Dignitat - una revolució tots els ucraïnesos, cansats d'estar agenollats")» (en ucraïnès). svoboda.org.ua, 10-12-2013. Arxivat de l'original el 11 de gener 2014. [Consulta: 6 març 2014].
  21. ↑ «Молодь Львова масово вийшла на Євромайдан ("Massiva protesta de joves Euromaidan arriba a Lviv")» (en ucraïnès). Ràdio "Svoboda", 26-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
  22. ↑ «В Україні згорнули евромайдан, націоналісти створили майдан Правого сектору ("Ucraïna s'ha convertit; els nacionalistes de l'Euromaidan creen el Sector Dreta de la plaça")» (en ucraïnès). ukrnoviny.cz, 29-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: 6 març 2014].
  23. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en ucraïnès). [Consulta: 6 març 2014].
  24. ↑ «Поэзия и проза Евромайдана ("Poesia i prosa de l'Euromaidan")» (en ucraïnès). gazeta.zn.ua, 06-12-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 6 març 2014].
  25. ↑ ««Євромайдан» вимагає скасування рішення уряду про відмову від євроінтеграції» (en ucraïnès). Voice of America: Ukrainian [Consulta: 25 novembre 2013].
  26. ↑ El terme "Euromaidan" es va fer servir inicialment com a hashtag a Twitter. El nom està format per dues parts: "Euro" és l'abreviatura d'Europa i "maidan" fa referència a Maidan Nezaléjnosti (Plaça de la Independència), la principal plaça de Kíiv, on se centren les protestes. El primer dia de les protestes es va crear un compte a Twitter anomenat justament Euromaidan. Ben aviat va esdevenir popular als mitjans de comunicació internacionals.
  27. ↑ «Євромандай». Twitter, 21-11-2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
  28. ↑ Chervonenko, Vitalii «Ukraine's EU options 'still open'». BBC News, 25-11-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
  29. ↑ «Ukraine's Euromaidan: What's in a name?». Washington Post, 02-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  30. ↑ «Ukraine drops EU plans and looks to Russia» (en anglès). Al Jazeera, 21-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
  31. ↑ 31,0 31,1 Forès, Laia «La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna». Ara, 29-11-2013, pp. 16 - 17.
  32. ↑ Kiev protesters gather, EU and Putin joust Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine., Reuters (12 de desembre del 2013)
  33. ↑ Yanukovych Offers Opposition Leaders Key Posts , Radio Free Europe/Radio Liberty (25 de gener del 2014)
  34. ↑ Mezzofiore, Gianluca «Ukraine Facing Civil War: Lviv Declares Independence from Yanukovich Rule» (en anglès). International Business Times, 19-02-2014 [Consulta: 26 febrer 2014].
  35. ↑ «Els europeistes protesten a Ucraïna contra la decisió d'allunyar-se de la UE». 324.cat, 22-11-2014. [Consulta: 23 març 2014].
  36. ↑ «Multitudinària manifestació a Kíev contra la renúncia del govern a firmar l'Acord d'Associació amb la Unió Europea». 324.cat, 24-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
  37. ↑ «L'oposició ucraïnesa exigeix l'alliberament de Timoixenko i l'associació amb la Unió Europea». El Periódico de Catalunya, 26-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
  38. ↑ «L'esperit de la Revolució Taronja torna a la capital d'Ucraïna». Ara (diari), 26-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
  39. ↑ «Ukraine drops EU plans and looks to Russia». Al Jazeera, 21-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
  40. ↑ Students in Ukraine threaten indefinite national strike Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine., Euronews (26 de novembre del 2013)
  41. ↑ «Ukraine Offers Europe Economic Growth and More». The New York Times, 12-12-2013 [Consulta: 21 gener 2014].
  42. ↑ Live updates of the protests, Kyiv Post (27, 28 i 29 de novembre del 2013)
  43. ↑ Protests continue in Kyiv ahead of Vilnius EU summit Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine., Euronews (27 de novembre del 2013)
  44. ↑ Whitmore, Brian «Putin's Growing Threat Next Door». The Atlantic, 06-12-2013.
  45. ↑ «Ukraine's capital Kiev gripped by huge pro-EU demonstration». BBC News, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
  46. ↑ Olzhas Auyezov and Jack Stubbs «Ukraine opposition urges more protests, forms political bloc». Reuters, 22-12-2013 [Consulta: 24 gener 2014].
  47. ↑ Ukraine pro-Europe protesters hold first big rally of 2014 Arxivat 2015-07-11 a Wayback Machine., Reuters (12 de gener del 2014)
  48. ↑ «No Looting or Anarchy in this Euromaidan Revolution». Kyiv Post [Consulta: 24 gener 2014].
  49. ↑ 49,0 49,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BBCoRSA26114
  50. ↑ 50,0 50,1 "EUROMAYDAN – 2013" Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine., Research & Branding Group (10 de desembre del 2013)
  51. ↑ Half of Ukrainians don't support Kyiv Euromaidan, R&B poll, Interfax-Ucraïna (30 de desembre del 2013)
  52. ↑ «Poll reveals Ukrainian majority supports EuroMaidan». , 30-12-2013 [Consulta: 22 gener 2014]. Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine.
  53. ↑ Ukraine protesters take rally to Yanukovich’s residence, Financial Times (29 de desembre del 2013)
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 http://www.kyivpost.com/content/ukraine/poll-discovers-euromaidan-evolution-from-dreamy-to-radical-336389.html
  55. ↑ «Viktor Yanukovych: Losing Europe...and Losing the Ukrainian Public? | Brookings Institution».
  56. ↑ «Poll: More Ukrainians disapprove of EuroMaidan protests than approve of it».
  57. ↑ «Kiev’s Minstrel of the Street Revolution». , 18-02-2014.
  58. ↑ 58,0 58,1 Miquel Cabal Guarro. «Les llengües en el conflicte ucraïnès». ICIP. [Consulta: 3 maig 2024].
  59. ↑ «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna». Vilaweb, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  60. ↑ «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukóvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició». 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  61. ↑ «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig». 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  62. ↑ «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí». El Periódico de Catalunya, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  63. ↑ «El Parlament d'Ucraïna elegeix Arseni Iatseniuk nou primer ministre del país». 324.cat, 27-02-2014. [Consulta: 1r març 2014].
  64. ↑ http://rt.com/news/donetsk-kharkov-ukraine-protest-3 65/
  65. ↑ Елена Захаренкова. «На площади Свободы - митинг «патриотичных харьковчан» - Новости Харькова и Харьковской области. МГ «Объектив»». Objectiv.tv. [Consulta: 2 març 2014].
  66. ↑ В Донецке пророссийские активисты штурмовали обладминистрацию - Украина - zn.ua

Developed by StudentB