Back Evangelie volgens Johannes Afrikaans የዮሐንስ ወንጌል Amharic إنجيل يوحنا Arabic ܟܪܘܙܘܬܐ ܕܝܘܚܢܢ ARC انجيل يوحنا ARZ Evanxeliu de Xuan AST Diosan Suma Arunacapa San Juan Apostolon Kellkata Aymara İohannın İncili Azerbaijani Evangelium noch Johannes BAR Buku Johannes BBC
| (grc) Εὐαγγέλιον κατὰ Ἰωάννην (de) Evangelium nach Johannes  | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | evangeli i llibre de la Bíblia |
| Fitxa | |
| Autor | Joan l'Apòstol |
| Format per | 23 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | evangeli |
| Representa l'entitat | Bread of Life Discourse (en)  |
| Sèrie | |
| Part de | Evangelis canònics, Nou Testament, Bíblia i Tetraevangelion (en) |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | BS2610-BS2615.6 |
L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics). L'Evangeli segons Joan és una de les obres més teològiques del Nou Testament. És de finals del segle I en un temps que la confrontació entre els seguidors de Jesús i el judaisme d'orientació farisea era molt evident. L'Evangeli segons Joan vol estimular i refermar la fe dels cristians en un context cultural que no és la Palestina de Jesús de Natzaret. Per aconseguir-ho fa servir un vocabulari i un esquema força diferent del que trobem als evangelis sinòptics. L'obra es va gestar en el decurs d'un bon nombre d'anys i anà enriquint-se i arrodonint-se a mesura que les circumstàncies demanaven aclariments i aprofundiments del seu missatge fonamental. El nucli de tradicions més antigues sobre Jesús hi és encara perceptible; ara bé, en el moment en què s'escriu el cos central de l'evangeli, l'autor refon aquest material amb un estil personal i característic, de manera que és molt difícil distingir en el text les tradicions més antigues.
L'evangeli està dirigit a les comunitats cristianes i és el que fa més èmfasi en aspectes místics i espirituals. Per això s'ha dit que és la versió més "difícil".[1] No usa els altres evangelis com a font -tot i que els coneix-,[2] sinó altres manuscrits, la majoria perduts. Té una visió més negativa que els altres evangelis sobre els jueus. Dona especial importància a l'Esperit Sant. Alguns estudiosos hi han identificat elements gnòstics. L'apòstol Tomàs (símbol dels que dubten) cobra un paper molt rellevant en l'aparició de Jesús després de la mort.