Back Eksistensialisme Afrikaans Existenzialismus ALS ኅልውነት Amharic وجودية Arabic وجوديه ARZ Esistencialismu AST Ekzistensializm Azerbaijani واراولوشچولوق AZB Экзистенциализм Bashkir Экзістэнцыялізм Byelorussian

Existencialisme

En el sentit de les agulles del rellotge desde dalt a l'esquerra: Søren Kierkegaard, Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche

L'existencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, troba la supremacia de l'existència sobre l'essència humana, la consideració de l'ésser en el drama immediat de l'existència dins un mateix i amb els altres, l'anàlisi dels sentiments que revelen la immersió limitada i individual de la persona en el món, o la consideració de la persona com a responsable del seu ésser, per damunt de creences deterministes.[1] L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat…

L'existencialisme s'associa amb diversos filòsofs europeus dels segles xix i xx que compartien un èmfasi en el subjecte humà, malgrat les diferències sovint profundes de pensament.[2][3][4] Entre les primeres figures associades a l'existencialisme es troben els filòsofs Søren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche i el novel·lista Fiódor Dostoievski, tots els quals van criticar el racionalisme i es van preocupar pel problema del significat. Al segle xx, destacats pensadors existencialistes van incloure Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Martin Heidegger, Simone de Beauvoir, Karl Jaspers, Gabriel Marcel i Paul Tillich.

Molts existencialistes consideraven que les filosofies sistemàtiques o acadèmiques tradicionals, en estil i contingut, eren massa abstractes i allunyades de l'experiència humana concreta.[5][6] Una virtut primària en el pensament existencialista és l'autenticitat.[7] L'existencialisme va influir en moltes disciplines fora de la filosofia, com ara la teologia, el teatre, l'art, la literatura i la psicologia.[8]

  1. ↑ Cohen, Martin. Arnold Hodder. The Essentials of Philosophy and Ethics. 1a ed. Routledge, 2006, p. 94. ISBN 0340900288. 
  2. ↑ Crowell, Steven. «Existentialism». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy, octubre 2010. 
  3. ↑ Macquarrie, John. Existentialism. Nova York: Penguin, 1972, p. 14–15. 
  4. ↑ Oxford Companion to Philosophy. Nova York: Oxford University Press, 1995, p. 259. ISBN 978-0-19-866132-0. 
  5. ↑ Breisach, Ernst. Introduction to Modern Existentialism. Nova York: Grove Press, 1962, p. 5. 
  6. ↑ Kaufmann, Walter. Existentialism: From Dostoyevesky to Sartre. Nova York: Meridian, 1956, p. 12. 
  7. ↑ Flynn, 2006, p. xi.
  8. ↑ Guignon, Charles B.; Pereboom, Derk. Existentialism: Basic Writings. Hackett Publishing, 2001, p. xiii. ISBN 9780872205956. 

Developed by StudentB