Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).[1][2][3] El terme originàriament significa 'estimar' (del grec filo-) i 'paraules' (també del grec -logia).[4] En la tradició acadèmica de moltes nacions, el terme "filologia" denota l'estudi d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contexts històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres texts culturals significatius. La filologia abraça així l'estudi de la gramàtica, la retòrica, la història o la interpretació d'autors, així com la tradició crítica associada a una determinada llengua.

Aquesta extensa definició s'ha fet estranya avui dia, i la filologia tendeix a referir-se als estudis acadèmics associats a un idioma, agrupant àrees com la fonètica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingüística històrica, etc., en l'estadi de llengua i els diversos períodes de la literatura corresponent.

Una branca de la filologia és la lingüística històrica. Algunes similituds entre el sànscrit i les llengües europees foren observades primer en el segle xviii i conduïren al descobriment del protoindoeuropeu. L'interès de la filologia en els idiomes antics aconduí a l'estudi de quins eren en el segle xix els idiomes "exòtics" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els orígens dels texts més antics.

En els Estats Units, l'American Journal of Philology fou fundat el 1880 per Basil Lanneau Gildersleeve, un professor de la Universitat Johns Hopkins.

La filologia també inclou anàlisis de texts, l'anomenada crítica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a còpies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissió, en les variants locals i en l'anàlisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre genealògic de l'obra. Aquesta branca és el que s'entén com a filologia als països francòfons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines lingüístiques.

La filologia no ha tingut gaire interès per als estudiosos xinesos fins i tot al segle xix.[5]

  1. SAUSSURE, Ferdinand de. Writings in general linguistics. Oxford University Press, 2006, p. 118. ISBN 9780199261444 [Consulta: 21 març 2020]. 
  2. SAUSSURE, Ferdinand de. Ecrits de linguistique generale. París: Gallimard, 2002. ISBN 9782070761166. 
  3. Peile, John. Philology. Macmillan and Co., 1880, p. 5 [Consulta: 16 juliol 2011]. 
  4. Liddell, Henry George; Scott, Robert. «φιλολογία». A: A Greek-English Lexicon. Perseus.tufts.edu [Consulta: 23 maig 2017]. 
  5. Ross, John. History of Corea, Ancient and Modern; with Description of Manners and Customs, Language and Geography. Londres: Elliot Stock, 1891, p. 1. 

Developed by StudentB