La filosofia budista fa referència a les investigacions filosòfiques i sistemes de coneixement que es van desenvolupar entre diverses escoles budistes de l'Índia després de la mort de Buda (parinirvana) i que es van estendre per tot Àsia. El camí budista combina tant el raonament filosòfic com la meditació.[2] Les tradicions budistes presenten multitud de camins budistes cap a l'alliberament i els pensadors budistes a l'Índia i, posteriorment, a l'Àsia oriental, han tractat temes tan variats com la fenomenologia, l'ètica, l'ontologia, l'epistemologia, la lògica i la filosofia de l'espaitemps en l'anàlisi d'aquests camins.
El budisme primerenc es basava en evidències empíriques obtingudes pels òrgans dels sentits (ayatana) [3] i Buda sembla que va conservar una distància escèptica de certes qüestions metafísiques, negant-se a respondre-les perquè no eren propícies a l’alliberament, sinó que conduïen a més especulacions. Un tema recurrent en la filosofia budista ha estat la reïficació de conceptes i el posterior retorn al camí del mig budista.[4] [5]
Alguns punts particulars de la filosofia budista han estat sovint objecte de disputes entre diferents escoles del budisme. Aquestes elaboracions i disputes van donar lloc a les primeres escoles del budisme d'Abidharma i a les tradicions del Mahayana com ara Prajñāpāramitā, Madhyamaka, la naturalesa de Buda i el Yogācāra.