Filosofia continental

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX. Específic del món cultural anglosaxó ("continental", aliè, per oposició a "insular" o britànic, propi),[1] és usat pels filòsofs analítics anglosaxons per a agrupar tots aquells corrents filosòfics que es contraposen a la filosofia analítica.[2] Tradicionalment s'ha inclòs en la filosofia continental l'idealisme alemany, la fenomenologia, l'existencialisme, l'hermenèutica, l'estructuralisme, el postestructuralisme, el feminisme, a la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, així com alguns corrents del marxisme.[3][4]

La divisió entre filosofia analítica i continental no té un origen clar. Segons el filòsof Bertrand Russell, el corrent continental comença a partir dels plantejaments empiristes de John Locke.[5] Altres en marquen el trencament amb l'aparició de la fenomenologia, nascuda de la mà de filòsofs alemanys com Edmund Husserl, Martin Heidegger o Rudolf Carnap, i en contraposició amb el romanticisme.[6][7] Segons l'autor Simon Critchley, el terme de filosofia continental prové com a reemplaçament a Anglaterra i Nord-amèrica dels termes «existencialisme» i «fenomenologia», com a resultat de pensadors postestructuralistes com Jacques Lacan, Jacques Derrida, Jean-François Lyotard, Gilles Deleuze i Michel Foucault.[8]

  1. «filosofia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2021].
  2. «Continental philosophy | European thought» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2021].
  3. «What is Continental vs Analytic Philosophy?». [Consulta: 3 abril 2021].
  4. «Analytic versus Continental Philosophy | Issue 74 | Philosophy Now». [Consulta: 3 abril 2021].
  5. Russell, B. A History of Western Philosophy, 1945, p. 643-647. 
  6. Andrew Cutrofello, p. 3.
  7. Friedman, Michael. A Parting of the Ways: Carnap, Cassirer, and Heidegger. Open Court, 2000. ISBN 9780812694253. 
  8. Simon Critchley, p. 39-40.

Developed by StudentB