Filosofia medieval

Història de la filosofia

Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna
Per cultura: Filosofia Índia Filosofia xinesa Filosofia japonesa Filosofia jueva Filosofia cristiana Filosofia islàmica

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.^[1] La filosofia medieval, entesa com un projecte d'investigació filosòfica independent, va començar a Bagdad, a mitjans del segle viii,^[1] i a França, com a part de la cort itinerant de Carlemany, a l'últim quart del segle VIII.^[1]^[2]

Es tracta d'un llarg període caracteritzat per importants esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals. De la mà de l'Església comença la construcció d'un saber unitari amb el dogma cristià com a principi i fi de reflexió. A grans trets, la filosofia medieval està caracteritzada per la recepció de la filosofia hel·lènica (i especialment, del neoplatonisme) en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques i jueves, i també per l'adaptació de la filosofia al marc propi de cada religió monoteista.

Aquest procés es duu a terme de forma progressiva, mitjançant els debats intel·lectuals més importants de l'època: les relacions entre filosofia i teologia, o entre raó i fe, l'estatut ontològic de les formes (problema dels universals), l'eternitat o temporalitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món. Les principals discussions sobre la idea de Déu giraven doncs entorn aquestes preguntes: quin paper té la raó en la demostració de la idea de Déu? Si Déu és perfecte, com es resol el problema del mal? I si és omniscient, com se sosté el lliure albir de l'ésser humà?

Un fet destacable d'aquest període és l'aparició de la universitat (segle xii). Marie-Madeleine Davy, especialista en filosofia medieval, descriu les implicacions d'allò simbòlic en totes les dimensions de la vida medieval: «Gràcies al símbol, per a l'home del romànic les portes del regne no només es mouen, sinó que s'obren segons el grau d'atenció de cada un. El Cosmos sencer s'entrega a la comprensió de l'esperit».^[3]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Spade, Paul Vincent. «Medieval Philosophy». A: Edward N. Zalta. Stanford Encyclopedia of Philosophy. Center for the Study of Language and Information, 2018.
↑ Pasnau, Robert. «Introduction». A: The Cambridge History of Medieval Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 1. ISBN 978-0-521-76216-8.
↑ «Pinzellades d'iconografia cristiana medieval». Romànic Obert. Arxivat de l'original el 10 de gener 2014. [Consulta: 17 gener 2014].

[stanford.edu-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Spade, Paul Vincent. «Medieval Philosophy». A: Edward N. Zalta. Stanford Encyclopedia of Philosophy. Center for the Study of Language and Information, 2018.

[2] Pasnau, Robert. «Introduction». A: The Cambridge History of Medieval Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 1. ISBN 978-0-521-76216-8.

[romànicobert2-3] «Pinzellades d'iconografia cristiana medieval». Romànic Obert. Arxivat de l'original el 10 de gener 2014. [Consulta: 17 gener 2014].

[1]

[2]

[3]