Back فلسفة ما بعد الحداثة Arabic Postmoderní filozofie Czech Postmodern philosophy English Filosofía posmoderna Spanish فلسفه پسامدرن Persian Postmoderni filosofia Finnish Philosophie postmoderne French Filosofía posmoderna Galician Posztmodern filozófia Hungarian Filsafat pascamodern ID
|
| Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
| Per cultura: |
La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental.
Va iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche.
Tant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així, molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició.
Els pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar de líquida.