Fiqh

El fiqh (de l'àrab فقه, fiqh, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’^[1]) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits. Llurs veredictes permeten articular i adaptar la xaria o llei religiosa islàmica. El fiqh es preocupa, més precisament, de l'observança dels rituals i de la legislació social, tractant-se doncs d'una comprensió del missatge de l'islam des d'un punt de vista jurídic i no pas teològic. Les escoles que estudien i desenvolupen aquesta jurisprudència s'anomenen màdhhab.