Fisostigmina

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Fisostigmina

Malaltia objecte	glaucoma
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	cyclotryptamine alkaloid (en)
Codi ATC	V03AB19 i S01EB05
Dades químiques i físiques
Fórmula	C15H21N3O2
Massa molecular	275,163377 Da
SMILES
Identificadors
Número CAS	57-47-6
PubChem (SID)	5983
IUPHAR/BPS	6598
DrugBank	DB00981
ChemSpider	5763
UNII	9U1VM840SP
KEGG	D00196
ChEBI	27953
ChEMBL	CHEMBL94
AEPQ	100.000.302

La fisostigmina, també coneguda com a eserina, és un alcaloide indòlic natural extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum). Actua com un anticolinesteràsic i parasimpaticomimètic i com a tal té acció colinèrgica, i antagònic de l'atropina i l'escopolamina.^[1] La fisostigmina també estimula indirectament els receptors tant nicotínics com muscarínics. El producte químic es va sintetitzar per primera vegada el 1935 pels químics Percy Lavon Julian i Josef Pikl. Actualment també es pot obtenir de cultius de Streptomyces griseofuscus

S'ha utilitzat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic.^[2] En forma de salicilat o, més rarament, de sulfat, és usada en el tractament del glaucoma. Per via parenteral s'ha emprat en el tractament de l'atonia intestinal postoperatòria, en algunes retencions urinàries i en la intoxicació per drogues curaritzants. Actualment s'està investigant el seu ús per al tractament d'Alzheimer, car en aquesta malaltia hi ha un dèficit colinèrgic del sistema nerviós central amb baixa concentració de acetilcolinesterasa. Alguns dels seus derivats han estat utilitzats en el tractament de miastènia gravis.

Se l'ha de considerar un potent verí i la intoxicació deguda a fisostigmina provoca una crisi colinèrgica amb asfíxia, convulsions, asistòlia i, en els casos greus, fins i tot la mort.