Back Fleüt-treuz Breton Tværfløjte Danish Querflöte German Transverse flute English Transversa fluto Esperanto Flauta travesera Spanish Flûte traversière French Dwersfluit Frisian Frauta travesa Galician Flauto traverso Italian

Flauta travessera

L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Infotaula d'instrument musicalFlauta travessera
Tipusflute without duct (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.12 Modifica el valor a Wikidata
Flauta travessera desmuntada. De dalt a baix: peu, embocadura i cos

La flauta travessera, també coneguda com flauta d’Alemanya,[1] és un instrument musical de vent de fusta. El músic que la toca és el flautista. Juntament amb el violí, és l'instrument més àgil de l'orquestra. És un dels grans instruments melòdics i principals instruments solistes.[2]

Les flautes travesseres formen part de la família dels instruments de vent de fusta (independentment del material amb què realment estiguin construïdes), juntament amb les famílies del clarinet, l'oboè i el fagot. És l'instrument amb el registre més agut de la seva família i de tota l'orquestra, excepte el flautí. A la classificació formal, les flautes pertanyen a la família dels instruments de bisell, que de molt abans s'han fabricat de fusta.

Té un registre bàsic de tres octaves i va del do₃ (el so de la tecla central del piano al sistema Francès, que en la nomenclatura anglosaxona es diu C4, i al Sistema Internacional do4) fins al do6.[3] Aquest registre pot ampliar-se fins a tres octaves i una cinquena justa, del si₂ fins al fa♯6;[3] la nota greu addicional s'aconsegueix amb una clau addicional (és important fer notar que les flautes més costoses es fabriquen amb claus addicionals, per a assolir si♭₂, per exemple), i l'extrem agut (aquesta quarta justa que va del do#6 al fa#6) s'aconsegueix mitjançant l'execució d'harmònics, tècnica que depèn de la capacitat de l'executant, que ha de ser adquirida amb gran pràctica i un estudi rigorós de la sonoritat.[4]

A causa del gran virtuosisme que s'aconsegueix amb la flauta, és un instrument indispensable per a la música clàssica orquestral, per la qual cosa té una enorme quantitat de repertori i solos a l'orquestra. A més, la flauta té un ampli repertori de música de cambra. Té un repertori des del període medieval al modern, passant pel clàssic i el romàntic, i és l'instrument més popular al costat de la corda.[5]

  1. ↑ «Gran Diccionari de la Llengua Catalana». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r abril 2023].
  2. ↑ «Flauta travessera». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 «flauta travessera | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r maig 2023].
  4. ↑ Rifà Rovira, Eva. Només ho sap el vent (tesi). UVIC, p. 34. 
  5. ↑ «Wind instrument | Classifications, History, & Facts» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r maig 2023].

Developed by StudentB