Esperanto |
---|
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
Idioma |
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
Història |
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
Cultura |
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
Organitzacions i serveis |
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
Associacions d'esperanto |
Països Catalans | Món |
Temes relacionats |
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
Wikimedia |
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
Aquest és un articles sobre la fonologia de l'esperanto. Quan el Dr.Zamenhof, el creador de l'esperanto, va descriure la pronúncia de la llengua, utilitzà la frase "una lletra, un so". Zamenhof suggerí la pronúncia italiana com la correcta.
A continuació es mostra la correspondència entre les lletres de l'alfabet de l'esperanto i l'Alfabet fonètic internacional.[1][2]
consonants | vocals | ||||
---|---|---|---|---|---|
lletra | AFI | lletra | AFI | ||
b | [b] | a | [a] | ||
c | [ts] | e | [e] | ||
ĉ | [tʃ] | i | [i] | ||
d | [d] | o | [o] | ||
f | [f] | u | [u] | ||
g | [g] | ||||
ĝ | [dʒ] | ||||
h | [h] | ||||
ĥ | [x] | ||||
j | [j] | ||||
ĵ | [ʒ] | ||||
k | [k] | ||||
l | [l] | ||||
m | [m] | ||||
n | [n] | ||||
p | [p] | ||||
r | [ɾ] | ||||
s | [s] | ||||
ŝ | [ʃ] | ||||
t | [t] | ||||
ŭ | [w] | ||||
v | [v] | ||||
z | [z] |
Aquest llistat és bastant semblant al conjunt de fonemes de l'idioma polonès, però s'assembla molt més al de l'idioma belarús.
Les principals innovacions respecte del belarús són:
En belarús, les lletres ł, l representen /l, lʲ/ (fonèticament [lˠ, lʲ]), i i, y representen /ji, i/ (fonèticament [ji, ɨ]), per això també es compten entre els casos de palatalització eliminats. També es pot discutir si les sèries kv, gv són fonemes, que representen els fonemes /kʷ, gʷ/ de les seves fonts germàniques i llatines.