Fons documental

En arxivística, un fons, també anomenat fons d'arxiu o fons documental, és un terme que designa el conjunt orgànic de documents, independentment de la seva data, de qualsevol tipologia, forma o suport, produït orgànicament, generat, reunit, acumulat, usat o rebut de manera natural per una persona particular, família o organisme a partir de l'exercici de les seves activitats.^[1]

A diferència de la col·lecció, el fons (del llatí fundus) és produït orgànicament com a resultat natural de l'acció i dels processos que duu a terme el seu productor, i no pas d'una agrupació artificial motivada per la voluntat d'un col·leccionista o d'un documentalista d'aplegar-la.

Sovint, el terme arxiu i fons s'utilitzen com a sinònims, i en alguns reculls terminològics^[2] apareixen com a formes equivalents per designar un conjunt de documents d'una única provinença. Això no obstant, s'ha generalitzat el terme "fons" que arranca de la seva utilització per part de l'arxivística francesa. Així, del terme "fonds" francès s'arriba al "fonds" anglès, al "fondo" espanyol i italià, al "fundo" portuguès i al "fons" català. En alemany, els termes equivalents són els d'"archivkörper" o "archivbestand". Per el que fa ala pràctica arxivística nord-americana, que reserva el concepte record per als documents administratius, acostuma a fer servir també el terme "record group", entès com un conjunt orgànic de documents establert d'acord amb el principi de provinença, i que també té en compte aspectes organitzatius com la història, el volum i la complexitat de la documentació que generen les institucions contemporànies. D'aquesta manera, integra la necessitat d'assolir una unitat que tingui unes dimensions adients per al seu tractament arxivístic.

Tradicionalment i fins a èpoques ben recents l'arxivística catalana^[2] ha utilitzat preferentment el terme “arxiu”, tot i que el terme “fons” era un terme conegut. La majoria d'autors preferien optar per “arxiu” tant en el moment de referir-se a un centre o institució com per referir-se a un fons. Així ho feia l'informe elaborat l'any 1908 per Joaquim Miret i Sans i Josep Massó i Torrents (Informe que l'Institut d'Estudis Catalans va traslladar al President de la Diputació de Barcelona, sobre l'estat d'alguns arxius de Catalunyala conveniència de la seva millor instal·lació. També l'utilitzava Agustí Duran i Sanpere en la majoria dels seus treballs i així apareixia en la normativa sobre arxius promulgada per la Generalitat Republicana.

Actualment es prefereix el terme fons per a designar el conjunt de documents d'una mateixa provinença i es reserva el terme arxiu per a referir-se al servei, institució o centre encarregat de tenir cura de l'organització dels fons i documents.