Formentera del Segura

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Formentera del Segura

Bandera de Formentera del Segura Escut de Formentera del Segura
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Epònim	Segura
Localització
38° 05′ 03″ N, 0° 44′ 49″ O / 38.084166666667°N,0.74694444444444°O / 38.084166666667; -0.74694444444444
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Formentera del Segura (en)
Població humana
Població	4.618 (2023) (1.154,5 hab./km²)
Gentilici	formenterera, formenterer
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	4 km²
Altitud	6 m
Limita amb	Benijòfer Rojals Daia Vella Daia Nova Sant Fulgenci
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	Francisco Cano Murcia
Identificador descriptiu
Codi postal	03179; 03177 (Partidas de Los Palacios (Alicante)
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03070
Codi ARGOS de municipis	03070
Lloc web	formenteradelsegura.es

Formentera del Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. El petit terme, tan sols 4,3 km², se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura. La població, 2.403 habitants en 2003, es reparteix en dos nuclis: Los Palacios i Formentera. L'ajuntament està governat pel PP, 6 regidors en 2003, en aquelles eleccions el PSPV n'obtingué 5. Com a la resta de la comarca la llengua parlada és el castellà. L'economia s'hi basa en l'agricultura, cítrics, cereals i hortalisses i la seua transformació comercial. Hi abasta importància l'apicultura.

D'origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal, qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, i a la família Rojas posteriorment; va pertànyer a Oriola, de la que s'independitzà en 1731; en aqueixa data i a l'empara del privilegi "alfonsí" naix històricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, qui instal·la 8 colons en règim d'emfiteusi; el terratrèmol del 1829, en què moriren més d'un centenar de veïns, va destruir la població; els hereus del marqués van encarregar-se de la reconstrucció que culminà en 1840 amb l'edificació de l'església. Degut al terratrèmol el patrimoni arquitectònic i històric de Formentera és pràcticament inexistent, entre ells l'església, l'ermita, la sénia i l'assut.