Fotografia (document)

Una fotografia o foto és una imatge creada a partir de la reproducció d'una imatge feta amb una tècnica fotogràfica, l'efecte de la llum projectada en un film o un sensor sensible a la llum.[1] A diferència del gravat, la litografia, el dibuix o altres tècniques manuals, la imatge es crea i reprodueix per un maquinari. La influència del fotògraf és indirecta: per l'enquadrament, la llum, la tria del subjecte i les tècniques de correcció. Tot i que és més objectiva que les tècniques manuals, conserva una certa subjectivitat.[2]

El gravat heliogràfic més antic que es conserva, fet per Nicéphore Niépce l'any 1825.

Segons J. Casares, la fotografia és «l'art de fixar i reproduir per mitjà de reaccions químiques, en superfícies convenientment preparades, les imatges obtingudes en la càmera obscura».[3] La fotografia neix al segle xix però deriva d'altres tècniques prèvies. Nicéphore Niepce, possiblement va fer la primera fotografia: La taula posada (1829). Després de la primera guerra mundial, ensems amb les millores tècniques d'impressió va contribuir a l'expansió de revistes i llibres d'art i de viatges il·lustrats. Això no hagués estat possible sense el desenvolupament de la fotomecànica (segle xix) que va permetre reproduir les fotografies en la impremta. A principi dels anys trenta «Alemanya va ser el país on van treballar els primers grans reporters gràfics i que van donar prestigi a l'ofici».[4] Les revistes alemanyes van ser les que van difondre aquests treballs, que més endavant van influenciar als fotògrafs de revistes com LIFE. Segons Freund, la gran producció de revistes il·lustrades respon al fet que els actes s'han multiplicat a mesura que el món s'ha fet més petit pel desenvolupament de les comunicacions.

Una fotografia –legalment– és un document; segons la Llei del Patrimoni Històric Espanyol "document és tota expressió en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge recollides en qualsevol tipus de suport material, inclús suports informàtics. S'exclouen els exemplars d'edicions".[5]

La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) defineix el document d'arxiu com la informació enregistrada, amb independència del suport o de les seves característiques físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats. Classifica les fotos com a document icònic: «Document en què la informació es presenta mitjançant imatges que representen percepcions subjectives en tant que reflecteixen una percepció, una perspectiva o un punt de vista. Inclou dibuixos, cartells, gravats, gràfics, fotografies, etc.»[6]

  1. «fotografia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ruz Ramos, Paula. La instrumentalització de la fotografia: subjectivitat i parcialitat en els documents fotogràfics del s. XIX al s. XXI (pdf). Universitat de Girona, 2018-06. 
  3. SOUGEZ, Marie-Loup, Historia de la fotografia, Ediciones Catedra, Madrid, 1981, p. 13
  4. FREUND, Gisèle, La fotografía como documento social, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1976 (1974), p. 99
  5. Diccionario de terminologia archivísitca, Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1993 (2a ed: 1995) (Normas técnicas de la Dirección de Archivos Estatales, 1), p.32
  6. Bernal Cercós, Àngels [et al.].. Norma de Descripción Archivística de Cataluña (NODAC) 2007 (pdf). Barcelona: Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius, 2007. ISBN 84-393-7445-9. 

Developed by StudentB