Tipus | ferida, malaltia òssia i traumatisme físic |
---|---|
Especialitat | osteologia |
Clínica-tractament | |
Exàmens | radiografia mèdica |
Medicació | |
Patogènesi | |
Causat per | fractura per sobrecàrrega i traumatisme físic |
Causa de | dolor ossi |
Classificació | |
CIM-11 | ND56.2 |
CIM-10 | Sx2 (on x=0-9.. depenent del lloc de la fractura) |
CIM-9 | 829 |
CIAP | L76 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 4939 |
MedlinePlus | 000001 |
MeSH | D050723 |
UMLS CUI | C0016658 |
La fractura és una solució de continuïtat del teixit ossi amb una extensió i direcció determinada que es denomina traç de fractura.
No obstant això, la lesió aïllada de l'os per traumatisme és excepcional, pel traumatisme o pel desplaçament dels fragments ossis, sempre hi ha lesió de parts toves (músculs, tendons, vasos, etc.) per contusió o estrip, pel mateix traumatisme o pel desplaçament dels fragments. S'utilitza el terme de focus de fractura per al conjunt de la lesió òssia i de les parts blanes veïnes. La lesió de les parts blanes té gran importància en el pronòstic de les fractures. La curació de les fractures depèn de l'estat vascular dels fragments ossis a través dels vasos que penetren en la inserció de les parts blanes. D'altra banda, la lesió de les parts toves pot provocar trastorns funcionals fins i tot més importants que la lesió òssia. En el tractament de les fractures ha de prestar-se tanta atenció a les parts toves com a l'os. En les fractures són possibles nombroses i greus complicacions locals regionals i generals: entre estes últimes el xoc hipovolèmic, tromboembolisme i l'embòlia grassa.