Franci

Franci
87Fr
radófranciradi
Cs

Fr

Uue
Aspecte
Desconegut, però probablement metàl·lic
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Franci, Fr, 87
Categoria d'elements Metalls alcalins
Grup, període, bloc 17, s
Pes atòmic estàndard (223)
Configuració electrònica [Rn] 7s1
2, 8, 18, 32, 18, 8, 1
Configuració electrònica de Franci
Propietats físiques
Fase Sòlid (presumiblement)
Densitat
(prop de la t. a.)
? 1,87 (extrapolat) g·cm−3
Punt de fusió ? 300 K, ? 27 °C
Punt d'ebullició ? 950 K, ? 677 °C
Entalpia de fusió ca. 2 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització ca. 65 kJ·mol−1
Pressió de vapor (extrapolat)
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 404 454 519 608 738 946
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 1 (base òxida forta)
Electronegativitat 0,7 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 380 kJ·mol−1
Radi covalent 260 pm (extrapolat)
Radi de Van der Waals 348 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Franci té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
(extrapolat)
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica 3 µ (calculat)Ω·m
Conductivitat tèrmica 15 (extrapolat) W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-73-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del franci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
221Fr traça 4,8 min α 6,457 217At
222Fr sin 14,2 min β 2,033 222Ra
223Fr traça 22,00 min β 1,149 223Ra
α 5,430 219At

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K,[1] és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87. Té l'electronegativitat més baixa coneguda i és el segon element menys abundant a la naturalesa (el primer és l'àstat). El franci és un metall alcalí altament radioactiu i reactiu que es desintegra generant àstat, radi i radó. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

Marguerite Perey va descobrir aquest element el 1939. El franci fou l'últim element químic descobert a la naturalesa abans de ser sintetitzat.[2] Fora del laboratori, el franci és un element extremadament escàs. Es troba en traces en les menes d'urani i de tori, on el 223Fr està formant-se i desintegrant-se contínuament. La quantitat de 223Fr a l'escorça terrestre en un moment donat possiblement no passa dels 30 grams;[3] la resta d'isòtops són sintètics. La quantitat més gran recuperada dels seus isòtops va ser un cúmul de 300.000 milions d'àtoms (de 210Fr) sintetitzat com un gas ultra fred a la Universitat de Stony Brook el 2002.[4][5]

  1. De fet, l'isòtop menys estable 223Fr.
  2. Alguns elements sintètics, com el tecneci, es van descobrir posteriorment en forma natural.
  3. «Scientists Trap Rarest Element - Francium». APS, 01-07-1996. [Consulta: 29 desembre 2015].
  4. Orozco, Luis A. «Francium». Chemical & Engineering News, 2003. [Consulta: 29 desembre 2015].
  5. CRC Handbook of Chemistry and Physics. Volum 4. Pàgina 12. 2006. CRC. ISBN 0-8493-0474-1

Developed by StudentB