Back Hermanos menores de la regular observancia Spanish Frères mineurs de l'Observance French Observanten Dutch Zakon Braci Mniejszych Obserwantów Polish Обсерванты Russian
|
«OFM» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Online football manager». |
 Emblema dels Frares Menors Observants (i, en general, de la família franciscana), a Santa Dorotea (Roma) | |
| Tipus | Mendicant |
|---|---|
| Nom oficial | Orde dels Fares Menors de la Regular Observança |
| Nom oficial llatí | Ordo Fratrum Minorum Regularis Observantiae |
| Sigles | O.F.M. Obs., O.F.M. de observantia, O.M.Reg.Obs. |
| Altres noms | Frares Menors de la Regular Observança, Observança Regular Franciscana, observants,Menors Observants, bernardins, germans simples |
| Hàbit | Originàriament, marró, cenyit per una corda; des de 1518, gris de cendra, amb caputxa i escapulari, cenyit per corda |
| Lema | Pax et bonum (Pau i bé) |
| Objectiu | Apostolat i predicació, sobretot a nuclis urbans; apostolat missioner, conreu de la pobresa i l'espiritualitat |
| Fundació | 15 de juliol de 1385, Ermita de Brugliano, prop de Foligno (Itàlia) per Paoluccio Vangozzi da Trinci (acceptació formal; originada en 1368); 1438 com a congregació separada amb vicari, per Sant Bernardí de Siena; 29 de maig de 1517, com a orde separat, amb ministre general, per Lleó X |
| Aprovat per | Enrico Alfieri di Asti, general dels franciscans, en 1385 (permís previ pel general Tommaso de Frignano, 1368); Bonifaci IX (3 de març de 1403, nomenament de vicari); Eugeni IV (11 de gener de 1446, separació de facto); Lleó X (1517, separació de iure) |
| Regla | Regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les dues per Sant Francesc |
| Constitucions | Constitucions de Narbona, 1260, per Sant Bonaventura de Bagnoregio, i d'altres posteriors |
| Supressió | El 1897, per la Unió Leonina, desapareix per a donar origen a l'Orde de Frares Menors per Lleó XIII |
| Branques i reformes | Branca de l'orde franciscà (1209); reformes: villacrecians (1396), franciscans coletins (1412), martinians (1430), amadeïtes (1460), franciscans descalços (1495), caputxins (1525), Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança (1532), alcantarins (1563), Franciscans Recol·lectes (1583) |
| Primera fundació | Ermita de Brugliano (Foligno), 1368 |
| Fundacions destacades | S. Damiano (Assís), La Porciúncula (Assís), N. Sra. de Jesús (Alcalá d'Henares, 1456), N. S. de Jesús (Saragossa, 1447) |
| Fundacions a terres de parla catalana | M. de Déu de Jesús (Barcelona, 1427), M. D. de Jesús (València, 1428), M. de Déu de Gràcia (Alacant, 1440), M. D. de Jesús (Mallorca, 1444), M. D. de Jesús (Tortosa, 1464), M. D. de Jesús (Lleida, 1564), El Remei (Vic, 1623), Col·legi de S. Bonaventura (Barcelona, 1628) |
| Persones destacades | Sants Bernardí de Siena, Joan de Capistrano, Jaume de la Marca, Gabriel Maria Nicolas, Dídac d'Alcalà, Salvador d'Horta, beat Nicolau Factor, beat Mateu Guimerà d'Agrigent; Nicolau de Cusa |
L'Orde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual. Es va originar al període 1334-1354 i, de manera definitiva, a partir de 1368, a Itàlia. Paral·lelament, i sense punts de contacte amb aquesta reforma, començaven altres moviments similars als regnes de la península Ibèrica que van donar lloc a altres reformes observants franciscanes.
Fins al 1517, els grups observants estaven dirigits per vicaris generals que se sotmetien al ministre general de l'orde franciscà. En 1517, Lleó X els va donar un ministre general propi, dividint de facto l'orde entre frares menors observants i frares menors conventuals. Les noves divisions dels observants es van reunificar definitivament en 1897, donant lloc a l'actual Orde de Frares Menors.
La distinció entre observants i conventuals comença a donar-se en començar el segle xv. Mentre que "conventuals" designava els frares que vivien en convents, contraposats als que vivien en ermites, a partir de llavors s'aplica als que admeten la propietat en comú i l'usdefruit de rendes, renunciant a la pobresa absoluta que prescrivia la regla original: els "observants", al seu torn, no admetien aquesta modificació de la regla, ja l'"observaven" i volien viure en la pobresa absoluta.