Back فرخشنيط Arabic فرخشنيط ARZ Fraxinetum German Fraxinetum English Fraxinetum Spanish Fraxinet French Frassineto Italian Fraxinet Malay Fraissinet (Provença) Occitan Fraxinet Polish
| |||||
| Tipus | assentament humà  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Provença-Alps-Costa Blava | ||||
| Departament | Var | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | dècada del 800 | ||||
| Dissolució | dècada del 900 | ||||
_(2).jpg)
Fraxinetum o Fraxinet (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del segle x establert a la moderna La Garde-Freinet, prop de Saint-Tropez, a Provença. El record de la presència musulmana es conserva en el modern Massís dels Moros o Maures (Massif des Maures, àrab Djabal al-Kilal[1]).
Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar al golf de Saint-Tropez i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus.
Des de Fraxinetum els sarraïns feien ràtzies cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa.
La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part del rei Hug d'Arle amb el suport de Berenguer II d'Itàlia i Romà Lecapè,[1] destruint la flota, però Hug va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[3] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[4] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[5]
El 956, l'emperador Otó III del Sacre Imperi va enviar Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les ràtzies dels musulmans des de Fraxinetum.[6] El 972 els musulmans van fer una famosa ràtzia en què van segrestar l'abat Maiol de Cluny,[7] legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.
- ↑ 1,0 1,1 Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911.
- ↑ 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180.
- ↑ Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563.
- ↑ Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267.
- ↑ Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782.
- ↑ Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782.
- ↑ Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087.
- ↑ Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973.