Back فريدريك أشتون Arabic فريدريك اشتون ARZ Frederick Ashton AST Аштон Фредерик Bashkir Фрэдэрык Аштан Byelorussian Фредерик Ащън Bulgarian Frederick Ashton Czech Frederick Ashton German Frederick Ashton English Frederick Ashton Esperanto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1904 Guayaquil (Equador) |
| Mort | 18 octubre 1988 (84 anys) Suffolk (Anglaterra) |
| Formació | Dover College (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Composició de la dansa, ballet, dansa i coreografia |
| Ocupació | ballarí, guionista, ballarí de ballet, coreògraf, llibretista |
| Activitat | 1926 - |
| Altres | |
| Títol | Knight Bachelor |
| Premis | |
    | |
Frederick Ashton (Las Peñas, Equador, 1904 - Suffolk, 1988) va ser un ballarí i coreògraf de dansa clàssica.
Quan tenia tretze anys va ser testimoni d'un esdeveniment que va canviar la seva vida quan va veure una actuació de la llegendària Anna Pàvlova al Teatre Municipal a Lima. Va quedar tan impressionat per això que a partir d'aquell dia sabia que algun dia arribaria a fer-se un ballarí. El 1919 va anar a Anglaterra, d'on era la seva família, per a estudiar al Dover College, ho va fer amb el famós Léonide Massine i va establir una relació de treball amb la companyia de ballet que pertanyia a Marie Rambert. També va estar influenciat pel treball de Bronislava Nijinska.
Rambert va descobrir l'aptitud de Frederick per a la coreografia i va permetre que coreografies el seu primer ballet, The Tragedy of Fashion el 1926, començant així una carrera enormement reeixida com a coreògraf. Va començar la seva carrera amb el Ballet Rambert que originalment va ser anomenat el The Ballet Club. Al mateix temps, va començar a treballar per Ninette de Valois i la seva companyia, el Vic-Wells Ballet, i el 1935 va deixar Rambert i es va unir definitivament a de Valois, com a coreògraf resident. A això va ajudar la gran comunió que sempre va tenir amb el llavors director artístic i musical de Ninette, Constant Lambert: els tres van arribar a la fama després de la guerra, convertint-la companyia en el Ballet Reial. La seva versió de La Fille mal gardée va ser particularment reeixida.
Va treballar amb les ballarines Margot Fonteyn i Maude Lloyd entre altres grans artistes. Les seves àmplies interpretacions travestis com una de les còmiques germanastres al ballet Ventafocs de Serguei Prokófiev van ser esdeveniments anuals per molts anys. Ashton va ser un gran amic de la família Paget i era una visita freqüent a la residència de la família en Plas Newydd; va ser aquí on una de les filles de Paget, Lady Rose McLaren, es va enamorar desesperadament d'ell, ell va rebutjar els seus avenços i en un moment li va tornar totes les seves cartes després d'haver corregit la seva ortografia. Tot i això, van seguir sent amics. El 1962, va ser nomenat cavaller pels seus serveis al ballet. Entre 1963 i 1970 va ser director del Ballet Reial de Londres. Va morir a 1988 a la seva llar, Chandos Lodge, a Eye, Suffolk, Anglaterra. Va ser un gran amic de Michael Baić de Framlingham a Suffolk.