Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Friedrich Daniel Ernst Schleiermacher 21 novembre 1768 Breslau (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 12 febrer 1834 (65 anys) Berlín (Regne de Prússia) |
Sepultura | Dreifaltigkeitskirchhof II (en) |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Halle |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, ètica, dialèctica, pedagogia, filosofia i hermenèutica |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, escriptor, traductor, teòleg, pedagog |
Ocupador | Universitat de Halle Universitat de Berlin Universitat Humboldt de Berlín |
Membre de | |
Moviment | Idealisme alemany |
Alumnes | Karl Otfried Müller i August Boeckh |
Influències | |
Nom de ploma | Pacificus Sincerus |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Gottlieb Adolf Schleyermacher |
Friedrich Schleiermacher [AFI: ˌfʁ̥idrɪç ˈʃʷl̥aɪ̯ɐˌmaxɐ] (Breslau, Silèsia, Prússia, 21 de novembre de 1768 - 12 de febrer de 1834) va ser un filòsof de la Il·lustració que va destacar en l'àmbit de la teologia protestant. En 1810 es va convertir en el primer professor teòleg de la recentment creada Universitat de Berlín, després d'haver treballat a Halle.[1]
Segons el seu pensament, el món s'estructura segons el dualisme, tant pel que fa a la relació entre subjecte i objecte, com en el dualisme cos-ànima del propi jo. Aquest jo múltiple no s'entén sense un dels seus components i de la unió emergeix l'autoconsciència, que és un sentiment d'existir similar al sentiment de dependència d'un ésser superior, Déu, que està a la base de la fe religiosa. Per a ell, coneixement i ètica estan lligats i només difereixen en l'objectiu d'anàlisi, no en el mètode d'actuació, que ha d'estar basat en la deducció racional i en assolir el màxim (el pur coneixement o el pur bé).[2][3]