El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. La guerra al front exterior es lliurà en paral·lel al setge de Barcelona (1713-1714) i assolí un grau de brutalitat, violència i devastació com no s'havien vist mai fins aleshores en el conflicte bèl·lic. Tot just proclamada la continuació de la guerra per les autoritats de Catalunya el 9 de juliol de 1713, aquestes ja intentaren mantenir obert el front de guerra a Tarragona intentant evitar que aquesta caigués en mans borbòniques. No ho pogueren impedir i l'exèrcit borbònic continuà avançant fins que el 25 de juliol de 1713 arribà a Barcelona, deixant als resistents encerclats i bloquejats dins la ciutat. El 9 d'agost de 1713 s'organitzà l'expedició del diputat militar que sortí de Barcelona intentant obrir el front de guerra a l'exterior, però l'operació acabà en desastre. No va ser fins a principis de 1714 quan finalment les autoritats catalanes aconseguiren obrir el front de guerra a l'exterior de Barcelona, nomenant per comandant de les tropes catalanes al marquès del Poal que tenia per quarter general la fortalesa de Cardona, mentre que el general comandant de l'exèrcit Antonio de Villarroel comandava en persona el setge de Barcelona. El front exterior de guerra es mantingué obert durant tot el 1714 fins que Barcelona capitulà el 12 de setembre, per bé que el cos d'exèrcit català que lluitava a l'exterior de la ciutat no capitulà fins al 18 de setembre de 1714.
.svg){kind=small}
