Front occidental (Primera Guerra Mundial)

Aquest article tracta sobre la Primera Guerra Mundial. Si cerqueu la Segona Guerra Mundial, vegeu «Front Occidental de la Segona Guerra Mundial».
Infotaula de conflicte militarFront occidental de la Gran Guerra
Primera Guerra Mundial

Trinxera britànica al Somme
Tipusfront Modifica el valor a Wikidata
Dataagost de 1914 – novembre de 1918
LlocBèlgica i nord-est de França
EstatBèlgica i França Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria aliada
- Tractat de Versalles
Bàndols
Imperi Alemany Imperi Alemany
Àustria-Hongria Imperi Austrohongarès
Belgium Bèlgica
França França
Regne Unit Imperi Britànic

Portugal Portugal
Estats Units d'Amèrica Estats Units

Itàlia Regne d'Itàlia
Comandants
Imperi Alemany Helmuth von Moltke
Erich von Falkenhayn
Hindenburg i Ludendorff
Hindenburg i Groener
Sense comand. unificat fins a 1918
França Ferdinand Foch

El front occidental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a Luxemburg, Bèlgica i la zona nord-oriental de França i que oposà, per una banda, l'imperi Alemany, amb una petita contribució posterior de tropes de l'imperi Austrohongarès, i, de l'altra, França, Bèlgica, l'imperi Britànic i, posteriorment Portugal i els Estats Units. En línies generals, després d'un avenç ràpid de les forces alemanyes a través de Bèlgica i el nord de França, l'exèrcit francès i el Cos Expedicionari Britànic pogueren contenir l'ofensiva a la primera batalla del Marne. A continuació, després de la cursa cap al mar on ambdós bàndols intentaren flanquejar-se mútuament, la guerra perdé el seu caràcter mòbil i quedà fixada en una línia de trinxeres que s'estenia des del mar del Nord fins a la frontera suïssa. Aquesta situació romangué gairebé inalterada durant 1915, 1916 i 1917, malgrat atacs massius d'un i altre bàndol i l'ús de noves tecnologies per intentar superar la situació de bloqueig, com ara la guerra química emprant el gas anomenat iperita, els tancs i l'aviació militar. Només el 1918, amb noves tàctiques d'infanteria, la guerra recuperà un caràcter més fluid, amb l'ofensiva de primavera alemanya i la posterior ofensiva dels cent dies aliada, que posà fi definitivament a la guerra. Malgrat la situació gairebé perenne de bloqueig en la guerra de trinxeres, aquest teatre d'operacions fou especialment decisiu i fou el que consumí més recursos humans i materials a totes les potències implicades.


Developed by StudentB