Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.[1] Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija. És habitualment verda amb simetria bilateral i especialitzat en la fotosíntesi. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (clorènquima) a la llum sobre la màxima superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració.
Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a altres propòsits. Algunes plantes són mancades de fulles i s'anomenen afil·les.[2]
Anatòmicament i segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat, hi ha cinc tipus bàsics de fulles:
Cotilèdons: que es correspon amb la primera fulla, o fulles, de l'embrió de les fanerògames [3]
Catafil·les: o fulles esquamiformes situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu [4]
Nomofil·les o fulles pròpiament dites: són les fulles normals, situades en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les [5]
Hipsofil·les o bràctees: són òrgans foliacis situats entre els nomofil·les i els antofil·les [6]
Antofil·les: cadascuna de les fulles especialitzades modificades (peces florals) que integren la flor[7]