G | |
---|---|
Caràcter | G (majúscula) Unicode: 0047 g (minúscula) Unicode: 0067 G (majúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF27 g (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF47 Ⓖ (majúscula) Unicode: 24BC ⓖ (minúscula) Unicode: 24D6 🄖 (majúscula) Unicode: 1F116 ⒢ (minúscula) Unicode: 24A2 🅖 (majúscula) Unicode: 1F156 🅶 (majúscula) Unicode: 1F176 🄶 (majúscula) Unicode: 1F136 |
Tipus | lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant |
Part de | alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó |
Codi | --. (codi Morse) Golf (Alfabet fonètic de l'OTAN) G (Braille ASCII) |
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Els romans usaven la C, K i Q per a escriure el so /k/; la C havia adoptat també el so /g/, i el professor Espuri Carvili Ruga va donar difusió a la lletra G, que ja es coneixia anteriorment, per diferenciar la consonant gutural g de la C, afegint-li una petita lletra gamma a la C, i la va inserir entre la F i la H,[1] per analogia a l'ordre de l'alfabet grec (que allà tenia la zeta Z entre digamma F i eta H).