Gadolini

Gadolini
64Gd
europi ← gadolini → terbi - ↑ Gd ↓ Cm Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del gadolini
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Gadolini, Gd, 64
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	157,25
Configuració electrònica	[Xe] 4f7 5d1 6s2 2, 8, 18, 25, 9, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	7,90 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	7,4 g·cm−3
Punt de fusió	1.585 K, 1.312 °C
Punt d'ebullició	3.546 K, 3.273 °C
Entalpia de fusió	10,05 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	301,3 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	37,03 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor (calculada)
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.836 2.028 2.267 2.573 2.976 3.535
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	1, 2, 3 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,20 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 593,4 kJ·mol−1
	2a: 1.170 kJ·mol−1
	3a: 1.990 kJ·mol−1
Radi atòmic	180 pm
Radi covalent	196±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Ferromagnètic/paramagnètic transició a 293,4 K
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (α. poli) 1,310 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	10,6 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(100 °C. α. poli) 9,4 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.680 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 54,8 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 21,8 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 37,9 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,259
Duresa de Vickers	570 MPa
Nombre CAS	7440-54-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del gadolini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 152Gd 0,20% 1,08×1014 a α 2,205 148Sm 154Gd 2,18% 154Gd és estable amb 90 neutrons 155Gd 14,80% 155Gd és estable amb 91 neutrons 156Gd 20,47% 156Gd és estable amb 92 neutrons 157Gd 15,65% 157Gd és estable amb 93 neutrons 158Gd 24,84% 158Gd és estable amb 94 neutrons 160Gd 21,86% >1,3×1021y β−β− 1,7 160Dy

El gadolini és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Gd i el seu nombre atòmic és 64. És un membre de la sèrie dels lantanoides descobert el 1880 pel químic suís Jean-Charles Galissard de Marignac. El químic francès Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran el 1886 li donà el nom de gadolini, en honor del químic finès Johan Gadolin, descobridor de l'itri. És de color blanc argentat, té una lluïssor metàl·lica i és mal·leable i dúctil. Té la susceptibilitat magnètica més elevada que es coneix, χ_m = 0,185 cm³/mol a 350 K. S'utilitza en la fabricació de les barres de control dels reactors nuclears, en refrigeració magnètica, en aliatges, com a fosforòfor de pantalles LCD i de plasma, en ressonància magnètica nuclear, entre d'altres.