Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 setembre 1873 Molfetta (Itàlia) |
Mort | 6 setembre 1957 (83 anys) Sorrento (Itàlia) |
Sepultura | Trespiano Cemetery (en) |
Diputat del Regne d'Itàlia | |
1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia | |
Dades personals | |
Residència | Estats Units d'Amèrica (1934–1949) |
Formació | Università degli Studi di Firenze |
Activitat | |
Camp de treball | Història medieval, política, acció política, antifeixisme i història |
Lloc de treball | Pisa Florència |
Ocupació | polític, acadèmic, historiador, historiador de l'edat moderna, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Pisa Università degli Studi di Firenze |
Partit | Partit Socialista Italià |
Membre de | |
Professors | Pasquale Villari |
Família | |
Cònjuge | Fernande Dauriac Giulia Maria Minervini |
Premis |
Gaetano Salvemini (Molfetta, 8 de setembre de 1873 - Sorrento, 6 de setembre de 1957) fou un polític, historiador i escriptor antifeixista italià. Nascut en una família de recursos modestos, es va convertir en un historiador reconegut, tant a Itàlia com a l'estranger, en particular als Estats Units, després que el règim feixista de Mussolini el forçàs a l'exili.
Inicialment es va relacionar amb el Partit Socialista Italià, després es va adherir a un socialisme humanitari independent, mantenint un compromís amb una reforma política i social radical durant tota la seva vida. Salvemini va oferir un lideratge important als refugiats polítics dels Estats Units. Els seus prolífics escrits van donar forma a les actituds dels responsables polítics dels Estats Units durant i després de la Segona Guerra Mundial. La seva experiència d'exili transatlàntic el va dotar de noves visions i una nova perspectiva per explicar l'auge del feixisme, tot donant forma a la memòria de la guerra i la vida política a Itàlia després de 1945. Va defensar una tercera via entre els comunistes i la democràcia cristiana per a la Itàlia de postguerra.