Back Ganumedes (mitologie) Afrikaans Ganymedes ALS غانيميد (إله) Arabic Ganímedes (mitoloxía) AST Qanimed Azerbaijani Ганимед Bashkir Ganymed BAR Ганімед Byelorussian Ганимед (митология) Bulgarian Ganymedes Breton

Ganimedes (mitologia)

Infotaula personatgeGanimedes

Bust de Ganimedes del Museu del Louvre (París), datat del segle II Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCoper Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatTroia Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCal·lírroe Modifica el valor a Wikidata
PareTros Modifica el valor a Wikidata
GermansIlos i Assàrac Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolGanymede with eagle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 52355

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γᾰνῠμήδης Gănўmḗdēs; en llatí Gănўmēdēs, is) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Generalment era considerat (i així ho explica Homer) el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània. Algunes versions el fan fill de Laomedont, el fill d'Ilos, o bé fill d'Ilos, o d'Assàrac, o d'Erictoni, que en la versió habitual hauria estat el seu avi.

En Homer els déus es van endur Ganimedes a l'Olimp i el van fer el coper de Zeus perquè era «el més bell dels mortals».[1] En versions posteriors esdevé amant de Zeus.

Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se n'enamorà, el raptà i el va conduir a l'Olimp. A l'Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar o l'ambrosia, reemplaçant en aquesta funció Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus. La gelosia que provoca en ella és una de les causes del seu ressentiment contra els troians.[2]

Sobre la manera en què es van endur Ganimedes, hi ha diferents tradicions. De vegades es diu que Zeus va raptar el noi, enviant el seu ocell predilecte, l'àliga, que amb les urpes se l'emportà volant.[3] O bé va ser Zeus mateix, transformat en àliga.[4] Altres versions diuen que el raptor havia estat Minos, Tàntal o Eos (l'Aurora). El lloc del rapte també varia. Normalment Ganimedes és raptat al mont Ida, vora la ciutat de Troia, però també es diu que ho va ser a Creta, o a Eubea, o a Mísia, a la ciutat d'Harpagion. El nom d'aquesta ciutat evoca la idea de «rapte».

El seu pare Tros va suplicar a Zeus que li tornés el fill, però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua com a compensació per Ganimedes.[5] Altres versions diuen que li va regalar un cep d'or fabricat per Hefest.

L'àguila que el transportà per l'aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes va ser adaptat com a Aquari per l'horòscop occidental.

Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.[6]

  1. ↑ Homer, Ilíada, XX, 233-235.
  2. ↑ Virgili, Eneida, I, 28.
  3. ↑ Virgili, Eneida, V, 252-255; Pseudo-Apol·lodor, III, 141.
  4. ↑ Ovidi, Metamorfosis, X, 155-161.
  5. ↑ Ilíada, V, 265 ss.
  6. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 211. ISBN 9788496061972. 

Developed by StudentB