Gea |
Tipus | divinitat protògena deïtat romana |
---|
|
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia romana |
---|
|
Gènere | femení |
---|
Ocupació | deessa |
---|
|
Parella | Posidó, Zeus i Hèlios |
---|
Cònjuge | Urà i Tàrtar |
---|
Mare | Hèmera, Caligo (en) i cap valor |
---|
Pare | Caos, Èter i cap valor |
---|
Fills | Ourea, Cronos, Urà, Rea, Eurimedont, Ocèan, Tifó, Tetis, Alcioneu, Encèlad, Damis, Alpos, Mimas, Gies, Clici, Efialtes, Porfirió, Gració, Hipòlit (gegant), Briàreu, Brontes, Ànax, Pal·lant (gegant), Aristeu (gegant), Astreu (gegant), Èurit, Hoplàdam, Cotos, Otos (gegant), Polibotes, Peloreu, Estèropes, Mèlia, Arges, Nereu, Crios, Tia, Febe, Ceos, Jàpet, Hiperíon, Temis, Mnemòsine, Pontos, Forcis, Ceto, Taumant, Euríbia, Telquins, Megera, Al·lecto, Tisífone, Abseu, Anteu, Manes, Fama (filla de Gea), Siceu, Dione, Àcmon (pare d'Urà), Hil·los (gegant), Àdan (fill d'Urà), Creüsa, Triptòlem, Glauce (melíada), Egeó, Etna, Altercatio, Atos (gegant), Evònim (mitologia), Colofó (gegant), Coridó, Damasè, Dafne, Cefeu (fill de Gea), Diòfor, Dolos, Dolor (fill de Gea), Equidna, Effra (fill de Gea), Èmfit, Gòrgona (filla de Gea), Filos (fill de Gea), Caribdis, Tici i Afrodita |
---|
Germans | Nix i Eros |
---|
|
Domini | fertilitat |
---|
Equivalent | Tel·lus, Mat Zemlja i Iord |
---|
|
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα)[1] en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.[2] Va ser l'element primordial d'on van sortir les races divines. Va ser la segona de néixer, tot just després del Caos i immediatament abans d'Eros, l'Amor, sense ajuda de cap element masculí. Gea va engendrar sola Urà, el Cel, que la cobria, les Muntanyes, Ourea, i Pontos, la personificació masculina de la Mar. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els sis titans, Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà. I les sis titànides, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea). Cronos era el més jove de tots. Després van néixer els ciclops, Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp), i finalment van néixer els hecatonquirs, Briàreu, Gies i Cotos, que eren personatges de cent braços, gegantins i violents.