Back سلحفاة سوداء Arabic Genbu AST Ҡара гөбөргәйел Bashkir Hièng-ū CDO Schwarze Schildkröte German Black Turtle-Snake English Genbu Spanish Dortoka Beltza Basque Musta kilpikonna Finnish Tortue noire French

Genbu

Infotaula personatgeGenbu
玄武, Huyền Vũ, 현무 i 玄武 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusconstel·lacions xineses
animal mític Modifica el valor a Wikidata
← Baihu Modifica el valor a Wikidata
Seiryu Modifica el valor a Wikidata →
Altres
Part deByakko Modifica el valor a Wikidata
Colornegre Modifica el valor a Wikidata

Genbu és un dels quatre monstres divins que indiquen els punts cardinals. Genbu té l'aparença d'una tortuga i una serp, que sovint apareixen entrellaçades;[1] representa el nord i simbolitza l'element de la terra.[2][3][4][5] La paraula «genbu» prové del japonès.

L'origen de Genbu prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses; aquests quatre símbols són criatures mitològiques que apareixen entre les constel·lacions xineses al llarg de l'eclíptica, i considerades com els guardians dels quatre punts cardinals. Aquestes quatre criatures també es refereixen amb una varietat d'altres noms, com ara «Quatre Guardians», «Quatre Déus», i «Quatre Bèsties De Bons Auguris». Són el Seiryū o Drac Blau de l'Est, el Suzaku o Fènix Vermelló del Sud, el Byakko o Tigre Blanc d'Occident i la «Tortuga Negra» (també anomenat "Guerrer Negre") del Nord.[6]

El pictograma "武" pot significar "marcial" o "guerrer". Els dos caràcters 玄 i 武 no tenen cap significat literal de tortuga i serp. Però se sap que tant la tortuga com la serp hibernen durant l'hivern. La imatge de la tortuga i la serp entrellaçades probablement simbolitza un estat de lluita interior o un estat d'hibernació, i per tant implica l'estació de l'hivern. Així que la traducció anglesa Black ~ Dark ~ Mysterious Warrior [a] és una traducció més fidel.[9][10]

A més de representar el nord també fa referència a l'estació de l'hivern.

Al Japó, els caràcters 玄武 es pronuncien com a Genbu. Es diu que protegeix Kyotopel seu costat nord, sent un dels quatre esperits guardians que protegeixen la ciutat (un per cada punt cardinal). Està representat pel santuari Kenkun, que es troba al cim del mont Funaoka a Kyoto.

Un important sacerdot taoista, el seu nom vigent dins el món del clergat és també 玄武 Xuanwu. A vegades (com per exemple a Journey to the West ) se'l representa en companyia d'una tortuga i una serp.

  1. ↑ Chen, Sanping; Mair, Victor H. Journal of the Royal Asiatic Society, 27, 2, 02-04-2017, pàg. 208. DOI: 10.1017/s1356186316000584. ISSN: 0035-869X.
  2. ↑ Liu An (compiler), Xu Shen (annotator). Huainanzi, "Survey Obscurities". Main text: 「夫死生同域，不可脅陵，勇武一人，為三軍雄。」; Annotation: 「武士也；江淮間謂士曰武。」; Siku Quanshu version. vols. 4-7, p. 96 of 160 Arxivat 2023-04-15 a Wayback Machine.
  3. ↑ Liu An (2010) The Huainanzi: A Guide to the Theory and Practice of Government in Early Han China. Translated and edited by John S. Major, Sarah A. Queen, Aandrew Seth Meyer, and Harold D. Roth. New York: Columbia University Press, 2010. p. 215
  4. ↑ Zhang, Qian. «China's guardians of the galaxy». Shanghai Daily, 2017. Arxivat de l'original el 2022-12-16. [Consulta: 19 març 2024]. «Las cuatro bestias son Qing Long (Dragón Azul), guardián del Este; Bai Hu (Tigre Blanco), guardián del Oeste; Zhu Que (Pájaro Bermellón), guardián del Sur; y Xuan Wu (Guerrero Negro), guardián del Norte. Este cuarteto tiene su origen en las 28 xingxiu ("mansiones") del sistema de constelaciones chino.»
  5. ↑ Pregadio, Fabrizio (editor) (2008). The Encyclopedia of Taoism A-Z: Volume 1 & 2. p. 119, 194, 223, 478, 909, 1266
  6. ↑ Chen, Sanping; Mair, Victor H. «A "Black Cult" in Early Medieval China: Iranian-Zoroastrian Influence in the Northern Dynasties». Journal of the Royal Asiatic Society, vol. 27, 2, 02-04-2017, pàg. 208. DOI: 10.1017/s1356186316000584. ISSN: 0035-869X.
  7. ↑ Liu An (compiler), Xu Shen (annotator). Huainanzi, "Survey Obscurities". Main text: 「夫死生同域，不可脅陵，勇武一人，為三軍雄。」; Annotation: 「武士也；江淮間謂士曰武。」; Siku Quanshu version. vols. 4-7, p. 96 of 160 Arxivat 2023-04-15 a Wayback Machine.
  8. ↑ Liu An (2010) The Huainanzi: A Guide to the Theory and Practice of Government in Early Han China. Translated and edited by John S. Major, Sarah A. Queen, Aandrew Seth Meyer, and Harold D. Roth. New York: Columbia University Press, 2010. p. 215
  9. ↑ Zhang, Qian. «China's guardians of the galaxy». Shanghai Daily, 2017. Arxivat de l'original el 2022-12-16. [Consulta: 19 març 2024].
  10. ↑ Pregadio, Fabrizio (editor) (2008). The Encyclopedia of Taoism A-Z: Volume 1 & 2. p. 119, 194, 223, 478, 909, 1266


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Developed by StudentB