Genguis Kan o Čingiz-Khan, de nom Temüjin o Timügin[1] (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol. Combinà hàbilment les seves aptituds polítiques i militars per unificar moltes de les tribus nòmades de l'Àsia central i fundar l'Imperi Mongol, l'imperi contigu més extens de la història. Per aconseguir això conquerí la major part de l'Àsia i l'Europa de l'Est, incloent-hi la Xina, Rússia, Pèrsia i l'Orient mitjà.
Abans de morir designà Ogodei com el seu successor i repartí el seu imperi entre els seus fills i nets, en unes unitats territorials anomenades kanats. Morí el 1227 després de derrotar els tanguts i va ser enterrat en algun lloc desconegut de Mongòlia. Els seus descendents ampliaren l'imperi per una gran part d'Euràsia, conquerint i/o creant estats de vassalls en el que seria l'actual Xina, Corea, el Caucas, els països asiàtics centrals, i porcions substancials de l'Europa oriental i l'Orient Mitjà. El seu net, Khublai Khan, fou el primer emperador de la dinastia Yuan de la Xina.