Back Volksmoord Afrikaans Völkermord ALS Folcmorðor ANG إبادة جماعية Arabic ابادة الشعوب ARZ নৰসংহাৰ Assamese Xenocidiu AST Soyqırım Azerbaijani Геноцид Bashkir Генацыд Byelorussian

Genocidi

Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda

Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.[1][2][3] El criteri d'extermini pot ser ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altra mena. Segons el sociòleg i historiador Michael Mann és el grau més extrem de violència intergrupal i dels processos de neteja ètnica, sovint associats a la creació d'estats nació.[4] És un dels crims atroços de la qual l'humà és capaç, però no s'ha de confondre amb amb massacres, calamitats, crims de guerra o altres formes d'assassinats a gran escala.[5]

El 1948, la Convenció de Genocidi de les Nacions Unides va definir el genocidi com qualsevol dels cinc "actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós". Aquests cinc actes van ser: matar membres del grup, causar-los greus danys corporals o psíquics, imposar condicions de vida destinades a destruir el grup, prevenir els naixements i traslladar-los a la força fora del grup. Les víctimes són atacades per la seva pertinença real o percebuda a un grup, no de manera aleatòria.[6][7]

El grup de treball sobre inestabilitat política va estimar que es van produir 43 genocidis entre 1956 i 2016, que van resultar en uns 50 milions de morts.[8] L' ACNUR calcula que n'hi ha 50 més milions havien estat desplaçats per aquests episodis de violència fins al 2008.[8] El genocidi, especialment el genocidi a gran escala, es considera àmpliament que significa l'epítom del mal humà.[9] Com a etiqueta, és polèmica perquè és moralitzant,[10] i s'ha utilitzat com a tipus de categoria moral des de finals dels anys noranta.[11]

  1. ↑ «Genocidi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Javaloyes i Palací, David «Genocidi americà? No sé jo…». Mirall, 31-03-2019.
  3. ↑ «genocidi». Terminologia dels drets humans. TERMCAT. [Consulta: 25 agost 2023].
  4. ↑ Mann, Michael. El lado oscuro de la democracia: un estudio sobre la limpieza étnica (en castellà, traduït de l'anglès). València: Universitat de València. ISBN 978-84-370-7390-3. 
  5. ↑ Pérez Triviño, 2016.
  6. ↑ United Nations 2019; Office of the UN Special Adviser on the Prevention of Genocide 2014; Voice of America 2016
  7. ↑ Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide art. 2, 78 U.N.T.S. 277, 9 December 1948.
  8. ↑ 8,0 8,1 Anderton. Economic Aspects of Genocides, Other Mass Atrocities, and Their Prevention. Oxford University Press, 2016. ISBN 978-0-19-937829-6. 
  9. ↑ Towner 2011; Lang 2005Gerlach 2010Hollander 2012
  10. ↑ Göçek, Fatma Müge. Denial of Violence: Ottoman Past, Turkish Present and Collective Violence Against the Armenians, 1789–2009. Oxford University Press, 2015, p. 18–19. ISBN 978-0-19-933420-9. 
  11. ↑ Irvin-Erickson, Douglas. Raphael Lemkin and the Concept of Genocide. University of Pennsylvania Press, 2017, p. 2. ISBN 978-0-8122-4864-7. 

Developed by StudentB