Genocidi

Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda

Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.[1][2][3] El criteri d'extermini pot ser ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altra mena. Segons el sociòleg i historiador Michael Mann és el grau més extrem de violència intergrupal i dels processos de neteja ètnica, sovint associats a la creació d'estats nació.[4] És un dels crims atroços de la qual l'humà és capaç, però no s'ha de confondre amb amb massacres, calamitats, crims de guerra o altres formes d'assassinats a gran escala.[5]

El 1948, la Convenció de Genocidi de les Nacions Unides va definir el genocidi com qualsevol dels cinc "actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós". Aquests cinc actes van ser: matar membres del grup, causar-los greus danys corporals o psíquics, imposar condicions de vida destinades a destruir el grup, prevenir els naixements i traslladar-los a la força fora del grup. Les víctimes són atacades per la seva pertinença real o percebuda a un grup, no de manera aleatòria.[6][7]

El grup de treball sobre inestabilitat política va estimar que es van produir 43 genocidis entre 1956 i 2016, que van resultar en uns 50 milions de morts.[8] L' ACNUR calcula que n'hi ha 50 més milions havien estat desplaçats per aquests episodis de violència fins al 2008.[8] El genocidi, especialment el genocidi a gran escala, es considera àmpliament que significa l'epítom del mal humà.[9] Com a etiqueta, és polèmica perquè és moralitzant,[10] i s'ha utilitzat com a tipus de categoria moral des de finals dels anys noranta.[11]

  1. «Genocidi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Javaloyes i Palací, David «Genocidi americà? No sé jo…». Mirall, 31-03-2019.
  3. «genocidi». Terminologia dels drets humans. TERMCAT. [Consulta: 25 agost 2023].
  4. Mann, Michael. El lado oscuro de la democracia: un estudio sobre la limpieza étnica (en castellà, traduït de l'anglès). València: Universitat de València. ISBN 978-84-370-7390-3. 
  5. Pérez Triviño, 2016.
  6. United Nations 2019; Office of the UN Special Adviser on the Prevention of Genocide 2014; Voice of America 2016
  7. Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide art. 2, 78 U.N.T.S. 277, 9 December 1948.
  8. 8,0 8,1 Anderton. Economic Aspects of Genocides, Other Mass Atrocities, and Their Prevention. Oxford University Press, 2016. ISBN 978-0-19-937829-6. 
  9. Towner 2011; Lang 2005Gerlach 2010Hollander 2012
  10. Göçek, Fatma Müge. Denial of Violence: Ottoman Past, Turkish Present and Collective Violence Against the Armenians, 1789–2009. Oxford University Press, 2015, p. 18–19. ISBN 978-0-19-933420-9. 
  11. Irvin-Erickson, Douglas. Raphael Lemkin and the Concept of Genocide. University of Pennsylvania Press, 2017, p. 2. ISBN 978-0-8122-4864-7. 

Developed by StudentB